M’expliques una història?

La presència cada vegada més massiva i global de noves tecnologies en el nostre dia a dia ha alterat i probablement alterarà encara més les estructures de relació tradicional. I un dels àmbits més sensibles, complexos i delicats és, sens dubte, el de l’educació. Combinar tradició i innovació en les dosis justes és un repte que cal assumir i que amaga més riscos i perills dels que resulten obvis i potser per aquest motiu, aconseguir espais sòlids des d’on poder progressar s’ha convertit quasi en una necessitat.

I això és precisament el que ha fet l’educadora i lingüista Débora Chomski a través del llibre Educar i créixer amb històries publicat per Eumo, situar-nos amb precisió i efectivitat en un dels extrems de la línia, l’analògic, el que estimula la imaginació més enllà de les pantalles que, en principi, ho donen tot fet i marquen un camí sovint unidireccional. La seva proposta, modulada, racionalitzada i actualitzada, es podria dir que arrenca de la nit dels temps, del factor oral considerat com un eix d’unió, com la possibilitat de fascinar mentre ajuda a estructurar uns fils de comunicació destinats a ser sòlids, consistents i perdurables.

Chomski planteja la necessitat d’explicar històries als més petits, ja sigui a casa o a l’aula, entenent-les com un artefacte cultural que es converteix en una autèntica estratègia a l’hora d’aconseguir, d’una banda, la pròpia supervivència i, de l’altra, estructurar uns valors i uns referents sempre fonamentals per anar ordenant un passat, entenent el present i planificant el futur.

Des d’aquella entranyable, càlida i esperançadora porta cap a la imaginació que representa el “hi havia una vegada”, a les més ferotges passant per les que poden ser retalls concrets de la realitat, explicar històries és donar forma i contingut a la realitat, és ajudar els infants a entendre el món, és, en certa manera, transformar la vida i la història en paraules i per això, la Débora el que pretén es ensenyar a mestres, pares i educadors una eina poderosíssima d’alimentar l’intel·lecte d’una manera lúdica, intensa, profunda i, a la vegada, subtil.

El fil central és arribar a comprendre que tots tenim una història per explicar i que aquesta mateixa història es pot explicar de moltes maneres, sencera, a fragments, amb metàfores, amb èpica, amb realisme, amb fantasia, amb veritats, amb mentides i que qualsevol fórmula pot ser bona si s’explora amb convicció i intensitat. Destaca, doncs, la necessitat de treballar el “pensament narratiu” com a complement bàsic i necessari del “pensament científic” i aquí és on rau la grandesa de la proposta de Chomsky, en aquesta meravellosa necessitat de dotar de sentiments qüestions que, d’altra manera, serien simplement neutres i objectives. I també una part pràctica que inclou una gran varietat d’exercicis de tota mena i mil pistes a l’hora d’aproximar-se a la narració. Una proposta enriquidora, sens dubte.