Batet

Tot i que la picabaralla prèvia (de pati de col·legi) entre Vox i Ciutadans per veure on s’asseia cadascú dins l’hemicicle va estar a punt ahir de fer que els engegués a dida a tots plegats i em perdés la sessió constitutiva del Congrés dels Diputats (ho he dit, no, que va ser un espectacle de pati de col·legi?), el cert és que en vaig anar seguint una bona part. Té alguna cosa que enganxa, això de veure com arranca una legislatura que en realitat ningú sap ni com ni quan acabarà. Més enllà de ser una sessió accidentada per a Adriana Lastra i el seu turmell, em costa d’entendre com, després de tant parlar-ne, ni uns ni altres, i després de tant omplir-se’n la boca, ni el PSOE ni el PP fossin capaços d’aplicar el cordó sanitari a Vox. Semblava una tómbola, tot el galimaties que van organitzar per escollir la mesa del Congrés. Potser és, simplement, que Espanya és així i que a Vox li toca ser als llocs més alts. I al PP, fer el paper que va tornar a fer ahir amenaçant altra vegada de dur les fórmules de juraments de càrrecs al Tribunal Constitucional. Un déjà vu. I un embolic, aquesta legislatura. Potser per això vaig agrair el discurs de la presidenta Meritxell Batet, demanant respecte i diàleg (i permetent “una interpretació integradora” de la forma de prendre possessió del càrrec). En una cambra més fragmentada i amb més opcions polítiques que mai, la presidenta Batet va recomanar “escoltar i dialogar amb qui pensa diferent, fins i tot amb els qui pensen el contrari de nosaltres”. “La qualitat de la nostra feina depèn de molts factors, però n’hi ha un d’essencial: el respecte”, va dir, i va pronosticar el que cal fer a partir d’ara: “Cal que invertim en respecte i diàleg real, perquè d’aquesta inversió en sortiran resultats.” Enmig de la brega i del garbuix d’ahir, la intervenció de Batet (no costava gaire) em va semblar una pausa, un descans per a les orelles. Ja fa dies, que sento Batet demanant respecte i diàleg. Té raó. Caldrà respecte i diàleg. Al PSOE, però, li caldrà un tercer ingredient: valentia, valentia política. I en la conjuntura actual (la seva pròpia i la de l’entorn), una bona dosi. La tindrà?