Taula parada

El PSOE i ERC han celebrat ja tres reunions oficials, quatre de conegudes, i alguna més. I a partir d’ara n’hi haurà més de les últimes que de les primeres. La qual cosa indica que això rutlla. Ara bé, ni de bon tros es pot donar per feta la investidura. Ni ERC ha compromès encara l’abstenció ni el PSOE ha abandonat del tot l’exploració d’altres opcions cap a la dreta. De moment s’han posat d’acord en el què però encara falta el quan, i sobretot el com. Hi ha acord a situar el conflicte polític de Catalunya –un cop reconeguda l’existència– en una via política de resolució aparcant la repressió en allò en què les parts poden incidir, que no és tot però és prou. Costarà més concretar l’instrument d’una via que ha de tenir com a base refer les relacions intergovernamentals i una o diverses taules de diàleg en què es puguin abordar tots els temes, també el dret a decidir, però que el PSOE ha de poder emmarcar constitucionalment. Diuen que caldrà imaginació per a la quadratura del cercle. El resultat és difícil de predir però l’independentisme, i especialment JxCat, ha de decidir com enquadra el possible acord i si empeny per assolir-lo. El que està en marxa ara és una negociació per a la investidura i ERC n’exerceix el lideratge perquè és qui per decisió dels catalans va guanyar les eleccions generals i és aritmèticament imprescindible al Congrés. Però després, a la taula de diàleg del conflicte, la dreta independentista hi haurà de ser. I veig difícil pretendre que ERC faci la feina a contracorrent i amb desgast i que després JxCat se sumi a taula parada. Segurament busca greixar l’entesa el fet que Esquerra hagi regalat a JxCat un grup parlamentari al Senat i hagi facilitat que si el president Puigdemont i Toni Comín accedeixen a l’escó d’eurodiputat gràcies al recurs d’Oriol Junqueras a Luxemburg puguin incorporar-se al grup d’ERC al Parlament Europeu. Generositat que ha molestat algunes bases republicanes fartes del que consideren deslleials menysteniments del soci de govern. La darrera pressió, ahir sobre la classificació dels presos polítics, és millor no qualificar-la. JxCat ha de decidir, si arriba l’acord d’investidura, si fa pinya i el reivindica o si el menysté pensant en el pròxim embat electoral. Però haurà de calibrar que les files independentistes estan necessitades de victòries. I que de tant en tant toca insuflar una mica de moral a la gent, encara que sigui per un mèrit de l’adversari, en aquest cas d’ERC.