L’argentina de casa

La consogra argentina, mare de la nostra jove, ha vingut a conèixer i fer contemplació del net que tenim en comú des de fa tres setmanes. La tenim a casa. Es diu Sofía. Els pares i la criatura –un nen, Salvador– viuen al pis de baix, al mateix edifici. Ens pregunten si el sentim quan plora. Plora amb afició. No sentim res. La casa és antiga, les parets gruixudes, els sostres alts. La consogra i àvia ha vingut sola. Va arribar el dia que al Parlament argentí es feia el relleu presidencial del país: Mauricio Macri va entregar la vara a Alberto Fernández. Macri ha situat la inflació del país al cinquanta per cent. El deute extern no es pot satisfer de cap manera. El seu substitut, podrà prendre mesures més satisfactòries? És del partit peronista. La seva companya en les llistes electorals i la que ha mogut tota la campanya és Cristina Kirchner. Fa quatre anys els argentins la van expulsar del poder en favor de Macri per haver situat també l’economia al límit i per la corrupció. Ara hi tornen a confiar. “No és que hi confiem. És que no sabem on agafar-nos. Fa tants anys que la situació dura... Hi estem tan habituats...” S’entén que parla la consogra. Ara quan sigui una bona hora a l’Argentina, trucarà al marit per donar-li novetats d’en Salvador.

Es quedarà fins al dia 29. Ja ha vingut una altra vegada per Nadal. Que aquí sigui l’hivern mentre allà penetren en l’estiu sufocant no li ve, doncs, de nou. Fos com fos, tampoc l’hi vindria. La iconografia nadalenca és una creació de l’hemisferi nord que ha penetrat en l’austral. De l’equador en avall van servits de pel·lícules de Hollywood i postals de Nadal amb neu, llars de foc, gent abrigada i àpats calorífics. Passant un dia per un carrer d’Ushuaia, la capital de la Terra de Foc i la ciutat situada més al sud del món, vaig caçar al vol una mare que deia a un nen que duia agafat de la mà: “En el norte, hijo mío...” A Ushuaia només hi ha “norte”. Els altres tres punts cardinals queden anul·lats, no hi són, pertanyen a les tenebres marítimes. A l’Argentina sencera li passa una mica igual: l’atenció que el país projecta sobre els Estats Units i principalment sobre Europa, origen de la majoria de la seva població, és intensíssima. Segueixo les edicions digitals de Clarín i La Nación, els dos grans diaris del país. De vegades em sorprenen amb notícies d’Europa –el futbol inclòs, evidentment– que aquí encara no s’han divulgat. De Terra de Foc, que dista de Buenos Aires tant com Oslo de Gibraltar, no en diuen mai res. Només de tant en tant en recorden les Malvines.

Amb el fill ens hem conxorxat per convèncer la Sofía perquè el dia de Sant Esteve, després de respectar l’àpat típic de Nadal a Catalunya, ens en cuini un de fred com és habitual a Buenos Aires, “en el sur...”