Junqueras i l’esperit del 3-O

El sis­tema judi­cial espa­nyol ha rebut aquesta set­mana una euro­plan­to­fada d’aque­lles que fan història. Més que la que ja va rebre quan el Tri­bu­nal Supe­rior Regi­o­nal de Sles­vig-Hols­tein, a Ale­ma­nya, va dir que, en els fets d’octu­bre a l’Estat espa­nyol, de rebel·lió, res de res. Aquesta set­mana, la cosa ha estat molt més con­tun­dent, ja que el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea ha donat la raó a la demanda plan­te­jada per l’exvi­ce­pre­si­dent del govern de l’1-O, Oriol Jun­que­ras, i, en crear juris­prudència per a tots els euro­di­pu­tats, ha bene­fi­ciat el pre­si­dent i el con­se­ller de Salut d’aquell exe­cu­tiu, Car­les Puig­de­mont i Toni Comín. La sentència ja ha estat a bas­ta­ment expli­cada i, per tant, només m’hi entre­tindré per dir que asse­gura que la decisió del procés és nul·la (no així el judici) i que Jun­que­ras havia d’haver estat alli­be­rat des del dia 13 de juny. Vaja, que el Tri­bu­nal Suprem es va sal­tar l’arti­cle 23 de la mateixa Cons­ti­tució Espa­nyola.

I ara què? La decisió del Par­la­ment Euro­peu de donar cre­den­ci­als, per ara pro­vi­si­o­nals, a Puig­de­mont i Comín ja marca la línia que s’hau­ria de seguir en un sis­tema judi­cial nor­mal. Vaja, alli­be­rar Jun­que­ras, que fos euro­di­pu­tat i posar en marxa el sis­tema que ja hi ha, el supli­ca­tori, per recla­mar-lo, que perdés la con­dició d’euro­di­pu­tat i tornés a ser empre­so­nat. Bé, tot això, si l’Estat espa­nyol se’n sortís en la seva dema­nada. La fis­ca­lia, a qui el Suprem havia donat cinc dies per mani­fes­tar-se, ho va fer en tres hores: Jun­que­ras està con­dem­nat i aquí Europa ens importa un rave. Més o menys com quan van menys­te­nir el tri­bu­nal ale­many. I l’advo­ca­cia de l’Estat, que depèn direc­ta­ment del PSOE de Pedro Sánchez, farà un pape­rot sem­blant. Però, en tot cas, el que val és quina decisió prendrà el Tri­bu­nal Suprem. I d’això, malau­ra­da­ment, no en tinc cap dubte. L’espe­rit del 3-O, el del dis­curs del rei dema­nant a tots els poders de l’Estat que cas­ti­gues­sin els cata­lans per l’1-O, sobre­tot si els polítics falla­ven, és manté ben actiu. I es tor­narà a impo­sar.