2020

Doncs ja el tenim aquí, l’any nou, rebut amb tota la pompa i la litúrgia habituals. Sobretaula del sopar esperant les 12 campanades i torna la vella discussió de si encetem o no una nova dècada. No ho havíem aclarit ja? Que si s’ha de comptar a partir del 2010, del 2011, que si encara ens falta un any per canviar de dècada... ens remuntem fins al naixement de Crist per trobar-hi explicació.

No ho sé, a mi m’agrada pensar que entrem en la dècada dels vint evocant potser els “feliços vint” del segle passat: la despreocupació del xarleston, la popularització del jazz, l’eclosió d’avantguardes artístiques com el surrealisme...És clar que la dècada de 1920 també va tenir episodis dramàtics, el 155 de Primo de Rivera a la Mancomunitat de Catalunya (quina mania!), la marxa triomfal de Mussolini sobre Roma, les turbulències de la república de Weimar, el niu on covava l’ou de la serp del nazisme... fins al crac del 29, que va posar punt final a la festa.

Espero que la dècada que acabem d’estrenar (o no) sigui menys convulsa que aquella, tot i que també tenim reptes gegantins per confrontar, començant per l’emergència climàtica. Diuen que, durant les festes de l’any nou, a Moscou han sembrat els carrers de neu artificial per compensar el desembre més suau des de 1886! No sé si és aquest el millor presagi però, malgrat tot, bon any a tothom!