Desenganxar-se del Barça

Fa un cert temps que estic força desenganxada del Barça, la qual cosa resta emoció futbolística a la meva vida, però hi afegeix la sensació d’alliberar-me d’un esport que, com va dir Ernesto Valverde recentment a propòsit de la celebració a l’Aràbia Saudita d’aquest nou format de la supercopa que s’ha inventat la Federació Espanyola de Futbol per fer més calaix, va convertint-se cada cop més en una indústria. Potser també és una qüestió de temps, que, de moment, no dedico al futbol femení, on em diuen que encara s’hi pot trobar una vibració perduda en els partits dels futbolistes d’elit. Sí, el futbol masculí professional ha canviat molt en el curs de la nostra vida. El cas és que possiblement m’he desenganxat del Barça per la manera de jugar avorrida i previsible, malgrat que Messi sempre convida a esperar l’inesperat, adquirida amb Valverde, tan arrapat als resultats que el desànim ha fet forat quan no han sigut favorables: l’equip ha guanyat diversos títols amb ell com a entrenador, però una derrota com la de la semifinal a la Champions contra el Liverpool (precedida per una de semblant l’any abans a Roma en els quarts de final) crea un distanciament, sobretot per la manera tan trista de perdre.

Sempre s’ha dit que l’afició del Barça no en fa prou que l’equip guanyi, sinó que vol que jugui bé. Tal cosa no sembla que l’hagi entès Valverde, que no fa massa va dir que els barcelonistes haurien d’acceptar que no sempre es guanya jugant bé. No sé si Josep Maria Bertomeu i la seva directiva estan preocupats perquè el joc del Barça ha perdut identitat. O si, en vista de les pròximes eleccions, van percebre que l’afició els demanava el cap de Valverde. O si, entre altres possibles motivacions, no en feien prou que el Barça lideri la lliga perquè, encara que s’hi hagi classificat sense problemes per als vuitens, desconfiaven que amb aquest entrenador el Barça pogués guanyar la Champions. El cas és que Valverde ha sigut destituït. Reconec que, a banda que sigui una persona discreta que em cau bé, jo també he pensat i segurament he dit que hauria de plegar. Però la veritat és que ara em sap greu que l’hagin fet plegar. Sobretot per aquesta manera tan barroera i tan desconsiderada amb què, amb negociacions entremig amb altres entrenadors, la directiva barcelonista ha gestionat la destitució. Aquestes maneres de fer encara em fan desenganxar més del Barça. De fet, i des de fa temps, per mi qui hauria de plegar són Bartomeu i sequaços. D’altra banda, m’agrada la concepció del futbol de Quique Setién.