A la tres
Dret a protestar
El 23 de febrer del 2018, un grup de membres dels CDR es van asseure a les escales del TSJC per denunciar la repressió de l’Estat. La protesta coincidia amb una declaració del major dels Mossos Josep Lluís Trapero a Madrid. Els concentrats van demanar també l’alliberament dels presos polítics. La protesta, que va ser pacífica en tot moment, va acabar amb catorze detinguts.
Gairebé dos anys després, l’Audiència de Barcelona va jutjar ahir dotze d’aquells manifestants, per als quals la fiscalia demana penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu. Els acusats van denunciar ahir, de nou, la repressió de l’Estat, personificada en una fiscalia que, com ha passat en altres llocs i ocasions els últims mesos, no dubta a presentar acusacions fora de lloc i sol·licitar penes del tot desproporcionades.
Fora de lloc, sobretot perquè, i aquesta repressió és una dinàmica que també s’ha donat en casos similars, som clarament davant un cas de dret de protesta, emparat per la Constitució que tant lloen constantment.
La llei mordassa no ajuda gens tampoc en aquest sentit perquè criminalitza aquest dret de protesta i fa que qualsevol gest contra els agents de l’autoritat pugui comportar peticions de pena amb anys de presó. Una bona manera de dissuadir les accions de protesta, sobretot si aquestes són d’independentistes i no d’altres col·lectius, com els taxistes, per exemple.
Des de fa mesos, els Mossos vigilen també, ara només de nit, els principals edificis judicials de Catalunya. La mesura es va prendre després que, durant una protesta, es llencessin excrements d’animal a la porta d’alguns jutjats. La reacció de l’estament judicial va ser fulminant: demanar protecció dia i nit per molt que això comportés deixar sense mossos, i per tant desprotegides, moltes zones del país. Primer ells i després, la ciutadania. A vegades costa no preguntar-se al servei de qui estan determinats sectors del poder judicial. Sobretot els que manen. Els que tampoc van poder tolerar una manifestació pacífica a la porta de casa seva i ara demanen un càstig exemplar per a aquells que només exercien el seu dret a protestar.