Mentir o enganyar

O bé han mentit o bé han enganyat; aquest és el trist balanç que pot presentar la junta directiva del Barça als seus socis respecte a la impresentable relació del club amb l’empresa I3 Venture, contractada per auscultar les xarxes (aquesta seria la part confessable) i per aplicar el tractament que més convingui en cada moment, a saber: utilitzar-les per elogiar o criticar, manipular i silenciar, enredar o empastifar amb l’objectiu que qui paga –i paga molt més que bé– surti beneficiat del debat digital i l’estat d’opinió que cada dia es genera al voltant del Barça.

Mentir o enganyar, sí. Perquè a) aquesta empresa està contractada pel Barça, és a dir, pels que manen ara al club; b) aquest contracte suposa una facturació propera al milió d’euros del pressupost de l’entitat blaugrana, i c) l’empresa en qüestió és responsable de pràctiques lesives per a persones que treballen, han treballat o formen part del món blaugrana. Ja sabem que les xarxes són una mina per a predicadors, franctiradors i directors de campanya; no és ètic però no estaríem inventant res. Ara bé, utilitzar diners del Barça per pagar-se campanyes de prestigi propi o desprestigi aliè és de jutjat de guàrdia. En tot cas, Josep Maria Bartomeu nega la major, és a dir, que s’hagi demanat erosionar o desprestigiar ningú i això deu voler dir que l’empresa actuava per lliure (?) i que ningú del club controlava els danys que provocava ni la correcta utilització dels diners. Molt justet, francament.

En definitiva, que el Barça ha de celebrar eleccions aviat, en principi l’any que ve, i això sempre genera molt mullader i sovint pràctiques inconfessables, a dins i a fora, però més sovint a dins, on la sensació d’estar en la diana genera una necessitat de bunqueritzar-se contra tota amenaça. De Núñez a Bartomeu, passant per Laporta. Haurien de saber que al final el que compta de debò per posar la nota és el que fa cadascú perquè el club marxi bé, perquè l’equip faci sentir orgullós a l’aficionat, perquè hi hagi diners per funcionar i perquè el barcelonisme no hagi de passar vergonya per les gestions, els xous i les martingales dels seus gestors i dirigents.