Opinió

Ombres d’hivern

Pobles bombardejats a l’Alt Maestrat

“És possible que els nazis aprofitessin aquesta operació amb vista a futures accions bèl·liques, però no només ells eren capaços de tot

Entre el 21 i 31 de maig de l’any 1938, pilots de l’alemanya legió Còndor van bombardejar quatre pobles de l’Alt Maestrat (Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes), fet que va causar la mort de 38 persones i la destrucció de part de les seves cases, sobretot les més cèntriques situades a l’entorn de l’església. Aquesta és la descripció succinta dels fets, que són incontestables, a diferència de les explicacions del perquè dels bombardejos realitzats des d’avions Junker Ju 87 Stuka, que van operar des de l’aeròdrom de la Sénia, on els franquistes havien arribat un mes abans. El cas és que fa dos dies va emetre’s en el programa Sense ficció de TV3 el documental Experiment Stuka, dirigit per Pepe Molés i Pepe Andreu a partir de la recerca i interpretació sobre els bombardejos realitzada per Òscar Vives, nascut a Benassal i professor de física de la Universitat de València que s’hi va interessar perquè, segons explica, existia al seu poble (i als tres restants) un gran desconeixement (aquella llarga desmemòria sobre la Guerra Civil) respecte a una acció que el franquisme (i els seus partidaris, inclosos aquells que habitaven a les mateixes localitats) va atribuir als republicans considerant que la mentida passaria com a veritat pel fet que s’hi havien destruït esglésies. Una destrucció amb la qual, afirma l’historiador Antony Beevor, els nazis van dissimular les seves empremtes. Però només va ser una cosa de nazis?

Les investigacions d’Òscar Vives, originades en una nota de Beevor al seu llibre monumental La Guerra Civil a Espanya i propagades pel documental, conclouen que els bombardejos van ser un experiment secret dels nazis que, beneït per l’alt comandament del III Reich, hauria provat els efectes d’unes bombes de 500 quilos (i el funcionament dels Stuka) en uns pobles de la rereguarda que pràcticament vivien al marge de la Guerra Civil. T’ho expliquen i sembla creïble. Hi ha historiadors, però, que ho discuteixen: aquests quatre pobles eren aleshores un objectiu militar perquè, en un moment en què els franquistes havien partit en dos la zona republicana, aquesta encara hi tenia guarnicions importants. M’escama que la premsa més reaccionària hagi desqualificat tant el documental. Però, havent-hi documents que ho desmenteixen, es fa estrany que Franco no en sabés res. És possible que els nazis aprofitessin aquesta operació amb vista a futures accions bèl·liques, però no només ells eren capaços de tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.