És la guerra i avui és dilluns

Si se sent cul­pa­ble per no haver fet la mili gràcies al govern de José María Aznar –i sobre­tot gràcies a Car­les Cam­pu­zano–, un català surt cada dia al seu res­cat. És Miguel Ángel Villar­roya, el cap de l’estat major de la defensa (Jemad). Al cos­tat del divul­ga­tiu doc­tor Fer­nando Simón, Villar­roya juga a pas­sar revista a cada domi­cili, fins al punt que si la veu irromp quan un frega els plats o fa el llit, la sen­sació de culpa i de missió fallida és immi­nent. “Avui és dilluns, en una guerra no hi ha caps de set­mana”, va adver­tir l’expert avi­a­dor tar­ra­goní quan arri­bava l’equa­dor dels pri­mers quinze dies de con­fi­na­ment. La frase és ja un clixé tan ferm que en la roda de premsa de dis­sabte pas­sat –impro­vi­sació o guió?– el secre­tari d’estat de Comu­ni­cació, Miguel Ángel Oli­ver, li va fer veure que era dis­sabte a la tarda: “Gene­ral, si em per­met. Ha dit: «avui és dilluns i con­ti­nuem l’ope­ració Bal­mis». Haurà vol­gut dir que avui es dis­sabte i con­ti­nuem l’ope­ració Bal­mis... O què ens volia dir?” “No, no, no! Estic dient clara­ment que no hi ha caps de set­mana en la guerra, cada dia és dilluns”, va insis­tir el Jemad en una escena que mai sabrem si deu més a un guio­nista o a la impro­vi­sació en l’art de Dionís. “M’ale­gro de l’acla­ri­ment perquè hi ha gent que pensa que la roda de premsa no és en directe. Vull dir que son les 16.55 hores”, va dir Oli­ver. “En aquesta guerra irre­gu­lar i rara que ens ha tocat viure, tots som sol­dats”, arenga Villar­roya. I “sin nove­dad en el frente”, “el rei és el pri­mer sol­dat” i “aquest dilluns que mira­cu­lo­sa­ment coin­ci­deix amb el del calen­dari” són els altres clixés. I pot­ser algú se’l creu i es qua­dra a casa... Si no fos tot un drama, seria còmic con­vi­dar cada dia a pro­ta­go­nit­zar La vaqui­lla de Ber­langa qui porta unes saba­ti­lles gens heroi­ques. Però quan hi ha per­so­nes que no poden dir adeu a un ésser esti­mat perquè la distància de segu­re­tat els nega l’opció del dol o quan hi ha avis que viuen amb morts en una residència, aquest arti­cle no pot tenir gràcia i s’acaba aquí.