Keep calm
Retallar en Salut
No fa pas gaires anys que per aquí campaven ben amples els discursos que parlaven “d’aprimar l’administració”. Una expressió asèptica, com si es tractés d’un règim a base de pit de gall dindi i verduretes bullides, un tràngol passador sense més dificultats que renunciar al caprici de la cerveseta i les olives i de picar entre hores. Era allò de ser “austers”, un adjectiu que, en principi, associem a valors positius: la sobrietat, desempallegar-se del que és superflu, sobrer i luxós. Es tractava de “racionalitzar”, cosa bona si la posàvem en contrast amb la idea del dispendi embogit i irracional de cremar bitllets per encendre cigars havans. Avui, que malauradament tots estem ben conscienciats de la necessitat de tenir un sistema públic de salut perquè el principal perill de la pandèmia és que sobrepassi la seva capacitat de resposta, sabem que allò significava debilitar els nostres mecanismes de protecció. És clar que érem en una crisi econòmica que obligava a prendre mesures, però això no vol dir que la tria d’un camí o d’un altre no fos ideològica. Fixem-nos-hi bé. Al País Valencià, Alberto Fabra, mentre creava una comissió per fer una administració “molt més sostenible” –és a dir, retallar–, anunciava una rebaixa fiscal de 830 milions d’euros. A les Balears, José Ramón Bauzá anunciava un “pla de sanejament” –és a dir, retallar– que també afectava la sanitat, mentre defensava “una rebaixa d’impostos generalitzada”. A Catalunya, Artur Mas, mentre es comprometia a “aprimar l’administració” –és a dir, a retallar– i entretant el seu conseller de Salut tancava llits d’hospital, deia que “som contraris a qualsevol increment d’impostos”. No és casual, tampoc, que el pressupost sanitari a Catalunya s’hagi anat incrementant mentre les conselleries d’Hisenda i Salut han estat en mans de formacions d’esquerres, mentre que s’havien reduït quan estaven en mans de l’altra banda de l’arc ideològic. Prenguem-ne nota.