A la tres
El xoc (inevitable?)
Podríem arribar a pensar, entretinguts com ara estem amb aquest coi de virus, que davant la magnitud d’aquest problema –que és indiscutible que és gran i que en sortirem malparats– hi ha qüestions que han passat a un segon terme. I com que s’ha suspès tot, absolutament tot, que ara s’hagin suspès també, i ves a saber fins quan, les reivindicacions nacionals d’aquest país o la famosa taula de diàleg, que ha sigut un vist i no vist. Em fa l’efecte que no. I em pregunto com la crisi del coronavirus, que ha semblat només sanitària però que en realitat ha estat tant o més també una crisi política, influirà en les futures relacions dels dos governs. Perquè és evident que també en la gestió de la crisi sanitària hem vist i hem viscut dos models diferents.I, m’atreviria a dir, dues maneres d’enforcar la situació ben diferents. Els uns, recentralitzant les decisions, prenent mesures a pilota passada (decidint el què en funció del que estava passant); i els altres reclamant encara més competències i proposant mesures a l’avançada (reclamant que es decidís el què en funció del que podria passar, i no del que estava passant). Dos governs, dues actituds. Gairebé com si fóssim dos països diferents, estava a punt de dir. Vull pensar que els dos governs han prioritzat els acords i no els desacords amb l’objectiu de solucionar la crisi com sigui. Però qui no hagi vist que les discrepàncies entre els dos governs a l’hora de plantejar les estratègies han estat i són molt profundes, o és que no ho vol veure o és que és cec. Em pregunto, els deia, com haurà influït aquesta situació en les relacions entre els dos governs un cop aquest coi de virus –i el coi de crisi que vindrà al darrere– ens permetin de tornar a la normalitat. Quines esquerdes s’hauran produït? Es reprendrà la taula de diàleg amb total normalitat? S’entendrà el xoc estratègic de la crisi del coronavirus com això, com a discrepàncies estratègiques puntuals? O la ferida serà més profunda? Em pregunto –i jo i vostès n’intuïm la resposta– si hi té res a veure la crida que va fer Sánchez l’altre dia per reclamar a Espanya pactes similars als de la transició del 77.