Després d’una conversa telefònica d’una hora amb en Pere Casanovas i una altra de més curta amb en Manuel Guerrero, activista cultural, hem arribat tots tres a la conclusió que el llibre Pere Casanovas, l’escultor dels altres no ha agradat als artistes que hi surten, parlant en general. Els faig memòria: Pere Casanovas és l’artesà, gran artesà, que des dels seus tres tallers successius de Mataró ha convertit en escultors molts artistes en principi limitats a la pintura o el dibuix. Ha fet la reproducció en gran i exacta de Núvol i cadira, l’escultura que culmina la Fundació Tàpies, en origen un rebrec de filferros confeccionat per l’artista titular de la casa. O ha fet que els somiers i els matalassos i els armaris del mateix Tàpies s’aguantessin i poguessin ser presentables a la Biennal de Venècia o als principals museus del món. Tàpies en principi era un pintor. Va voler ser escultor i Pere Casanovas va intervenir en la transformació. Com Palazuelo, com Guinovart. Aquests tres són morts. No han pogut opinar, doncs, sobre el llibre de Pere Casanovas. Haurien estat més generosos i comprensius? Els vius disgustats són gairebé tots els altres, i això que a tots els altres, tret de Plensa per incompatibilitat de caràcters, Casanovas els tracta molt bé. El més afavorit és Perejaume. Tant, que un cop enllestida la redacció del llibre, de la qual soc el responsable, li vam enviar el mecanoscrit preguntant-li si en podia escriure el pròleg. Ens va retornar una carta elogiosa. El pròleg, però, el faria d’una altra manera: un gravat. El gravat apareix a l’inici del llibre. El pròleg el va acabar escrivint el catedràtic Xavier Antich, que quan va saber que preparàvem el llibre m’havia dit: “En Pere Casanovas és la figura cabdal de l’art de la segona meitat del segle XX.” El coronavirus ha impedit la presentació del llibre, confiada a Manuel Guerrero. Perejaume ja ens va advertir que no hi assistiria. El llibre finalment no li havia agradat. També altres han declinat l’assistència. Han comunicat a Pere Casanovas el seu disgust. Tan amics que havien estat mentre en Pere s’havia mantingut en silenci, mentre els artistes podien anar pel món dient que aquella escultura monumental era seva. En origen era un manyoc de filferros, una maqueta de cartró, un traç sobre paper... En Pere els ha mostrat la tramoia. Molts dels que surten al llibre n’havien celebrat la redacció. Deien que faria justícia al seu Pere estimat. Pilar Parcerisas ha dit que el llibre és l’evangeli de l’art català recent, Vicenç Altaió n’ha escrit un ditirambe. Els al·ludits fan morros. Farien riure i tot. S’explica al llibre: algú va preguntar a la Rosa, la dona d’en Pere: “Només heu tingut un fill?” “De biològic, un; de criatures capricioses que no podem renyar ni corregir, un munt.”