Keep calm
Socialitzar
Aquests dies sento molt el verb “socialitzar” en el sentit que tothom trobem a faltar: quedar, alternar, tractar-se, relacionar-se de manera presencial. Però, en realitat, malgrat que estic d’acord que fer-ho és providencial per a tots nosaltres, el veritable significat és el que des de fa anys sento que defensa el bon amic Eudald Carbonell. L’arqueòleg de Ribes de Freser plantejava –ara ja fa més de deu anys– que o canviàvem de ritme de vida o l’extinció de l’espècie humana per falta de sociabilitat en un període de vint anys seria una realitat. Amb la crisi del coronavirus, trobo més apropiades que mai les paraules de l’Eudald i, sobretot, recuperar-les. De fet, ho podeu fer als seus llibres Planeta humà, Encara no som humans i La consciència que crema, aquest últim del 2008. És una trilogia publicada a Ara Llibres que hauria de ser de lectura obligada aquests dies. Carbonell sosté que, partint d’estudis empírics, es produirà un col·lapse d’espècie o, el que és el mateix, la seva extinció, si no hi ha una revolució respecte a l’organització social, la integració de la diversitat i l’organització eficient de la tecnologia. I aquí hi té un paper determinant la necessitat de socialització, que no divulgació, de la ciència i la tècnica. Però, atenció!, en aquest cas socialitzar vol dir difondre socialment, fer arribar igualitàriament a tota la societat un producte, un coneixement, uns mitjans... L’Eudald, a més, ens recorda que hem d’integrar la diversitat i cooperar, i no competir. I justament estem veient que no hi ha manera d’anar tots a l’una amb decisions conjuntes i consensuades pel bé de l’espècie. Només si hi ha una col·laboració efectiva i compromesa per fer front a canvis estructurals, podrem evitar que el sistema es col·lapsi en un futur més pròxim del que ens pensem. Per això l’Eudald apel·la a la necessitat de preservar el que anomena consciència crítica universal d’espècie. Aquella que ha de fer possible una reacció d’àmbit planetari amb voluntat real de socialitzar.