Galls

Fa setmanes que balcons i terradets han agafat dimensions d’espai còsmic (o còmic?). Ens hi plantem amb esperit aventurer, disposats a veure món des de les nostres atalaies domèstiques. Al seu millor llibre, El colós de Marusi, Henry Miller hi va retratar un grec de vitalitat torrencial, un tità anomenat Katsimbalis. Aquell home avui ens faria companyia. Miller va escriure que tenia la corpulència d’un toro, la tenacitat d’un voltor, l’agilitat d’un lleopard, la tendresa d’un xai i la timidesa d’un colom. Aquella força de la naturalesa no parava de menjar i beure ni d’explicar històries reals o inventades sobre ell mateix: no es vantava de res ni li calia perquè, diu Miller, era evident que la persona més interessant que coneixia era ell mateix. Si Katsimbalis fos avui en un dels nostres terrats, confinat com una bèstia engabiada, estic segur que faria el mateix número que va fer una matinada d’agost de 1940, en època d’angoixes terribles davant la Segona Guerra Mundial. Amb uns amics (un d’ells, Lawrence Durrell, li va explicar l’anècdota a Miller), van pujar a l’Acròpolis d’Atenes, torrats com ceps, borratxos de vi i de poesia. De cop, l’enorme Katsimbalis es va posar a cridar com un histèric: “Voleu sentir els galls de l’Àtica, maleits moderns?” Es va posar a córrer cap a la punta de l’escarpat, amb els braços estesos i el cap enrere i va deixar anar un “Quiquiriquic!” estrepitós. El crit del gall Katsimbalis va retronar pel Partenó i per tots els turons de la ciutat. Per uns instants es va fer el silenci entre els embriacs, però el colós de Marusi ho havia aconseguit: ara l’un, ara l’altre, mig endormiscats, els gall d’Atenes van començar a respondre a la crida. En Katsimbalis es va tornar boig. Ara sí que es vantava, estarrufat com un gall! Els quiquiriquics, en el cap d’aquells joves, ja se sentien a Atenes, a l’Àtica entera, per tot Grècia i per tots els continents. Oh, Katsimbalis! Vine corrents a Barcelona, enfilat a la torre més alta de la Sagrada Família i fes ressonar la teva vitalitat colossal pels balcons i terrats de Catalunya!