Una fotografia immoral

Crec que era just el dia que va començar aquest confinament interminable que havia d’inaugurar-se, a La Virreina-Centre de la Imatge, una exposició a propòsit de Sobre la fotografia, el mític llibre de Susan Sontag que reuneix diversos assaigs relacionats, evidentment, amb la fotografia i que, escrits als darrers anys setanta, constitueixen una reflexió sobre les implicacions estètiques, ètiques i polítiques de les imatges per donar compte del seu ús i la seva funció en la societat moderna. Malauradament, com tantes altres propostes, de moment s’ha fet invisible aquest projecte inspirat per Sobre la fotografia i al qual va lligada la publicació recent d’una edició en català (Arcàdia) del llibre, al qual s’afegeixen dos textos més (un dels quals sobre les fotos realitzades per soldats nord-americans mentre torturaven presos iraquians a Abu Ghraib) que Sontag va escriure posteriorment. De fet, sempre amb lucidesa, mai no va deixar de pensar en les imatges, com ho testimonia un dels seus últims llibres, Davant el dolor dels altres, escrit tenint present la seva experiència a la Sarajevo assetjada.

Moltes de les reflexions de Susan Sontag revelen una vigència inqüestionable. Molt de temps abans de la possibilitat de fer-ne constantment a través de càmeres digitals ja parlava de la insignificança que adquireixen les imatges fotogràfiques amb la seva abundància i acumulació. També del fet que tantes imatges de l’horror, de la desgràcia humana, del dolor, no només ho poden banalitzar, sinó que, en lloc de crear consciència, potser ens anestesien. D’aquí aquesta pulsió sense límit de buscar una imatge que pot tornar-nos a impactar emocionalment, però que oblidem fàcilment. El cas és que, en relació amb el coronavirus, semblen mancar imatges d’impacte. N’hi ha de punyents, com ara la dels cotxes en filera que transportaven fèretres des de Bèrgam, on no tenien capacitat per incinerar tots els morts per coronavirus. Però, posem per cas, un cop s’han mostrat diverses fotografies de les ciutats desertes, totes semblen iguals. Afortunadament, en el seu cas els fotògrafs no poden entrar en els hospitals on es mor la gent per coronavirus. Deu ser per cobrir miserablement aquesta mancança d’imatges colpidores que el diari El Mundo va publicar en portada fa pocs dies la fotografia d’un home mort possiblement a causa del coronavirus que hi apareix ajagut en un matalàs estirat al terra d’una casa. Aquest home estava sol, era immigrant i pobre. No devien haver de demanar permís a ningú per cometre aquesta immoralitat.