Patologies prèvies

Fa més de quaranta dies que no sortim de casa. Qui més qui menys s’ho ha muntat per fer la cosa més suportable i intentar positivitzar-ho. Però, per més que t’hi esforcis i intentis assimilar que no és tan greu estar clos, reclòs, tancat, aïllat o confinat, resulta que els missatges que escoltes, dia rere dia, i d’una manera més que repetitiva, són que si passes dels 60, ets home i tens patologies prèvies ho tens molt fotut. Pitjor és l’efecte devastador que provoca el virus quan entra en una residència de gent gran. En molts casos, el que ho ha provocat ha estat un encadenament d’errors i de manca de previsió per part de les administracions que ara, encara amb molts dèficits, intenten solucionar. Tampoc hi ha ajudat gaire el llenguatge poc respectuós que utilitzen molts mitjans de comunicació, i el to amb què es refereixen als “avis” i “àvies” (que en molts casos ni són avis i ni tan sols han tingut mai fills). Després, hi ha els grans comunicadors, els del comunicat de guerra habitual. Deixen anar una allau de dades i estadístiques que potser només tranquil·litza la població més jove. No és d’estranyar que molts joves ja hagin interioritzat que la Covid-19 és una malaltia de vells. També s’ha parlat d’allò de la medicina de guerra, que ve a dir que, si el sistema sanitari es col·lapsa, s’ha de fer una discriminació de les persones que es poden curar, i a les quals no val la pena destinar ni recursos ni esforços. En aquesta línia, i per reblar el clau, t’arriben declaracions com les del vicegovernador de Texas, Dan Patrick: “Els avis s’haurien de sacrificar i deixar-se morir per salvar l’economia.” Aquesta és l’altra part del dilema: què és prioritari, salvar vides o l’economia? Uns aposten per l’economia dient que la situació del país és similar a la que hi havia amb la Guerra Civil Espanyola. Un discurs d’ignorants, als quals els recomanaria que aprofitessin el confinament per llegir alguna de les obres de Paul Preston, per documentar-se mínimament. La crisi de la Covid-19 deixarà rastre, seqüeles i patologies noves, no només en l’àmbit de la salut, també en un model de vida globalitzat que queda absolutament qüestionat. De moment, si tenen patologies prèvies, millor que no ho expliquin gaire, però s’han de cuidar, encara que estiguin bé de salut, sobretot de les informacions que aquest dies s’escampen i contaminen més que el maleït virus.