L’exemple alemany

A Ale­ma­nya, periòdica­ment se cele­bra el que s’ano­mena con­ferència de pri­mers minis­tres regi­o­nals. És a dir, el govern fede­ral, pre­si­dit per Angela Merkel, es reu­neix amb els diri­gents dels dife­rents lands per con­sen­suar, entre altres afers, temes refe­rents a sani­tat, edu­cació i ordre públic. Des que hi ha la pandèmia, les reu­ni­ons es fan cada quinze dies i, com que al país no s’ha decre­tat cap alarma –a diferència del que ha pas­sat en molts altres estats, inclòs l’espa­nyol–, Merkel ha de tre­ba­llar de valent per tro­bar con­sen­sos amb els pre­si­dents regi­o­nals. Com ens ha anat expli­cat periòdica­ment des de Berlín, la cor­res­pon­sal del diari Gemma C. Serra, Merkel és tota una experta a bus­car uni­tat de deci­si­ons i fa ser­vir, sobre­tot, el seu poder polític sobre els pre­si­dents dels lands del seu par­tit. Però, sovint, els estats fede­rats van a la seva. Tot ple­gat ha pro­vo­cat que, durant la pandèmia, s’hagi qüesti­o­nat si no hi hau­ria d’haver una gestió més cen­tra­lit­zada, però Merkel ha res­post sem­pre amb con­tundència que aquest és el sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal i que les “des­vi­a­ci­ons regi­o­nals” són ben legítimes. Més encara, quan la can­ce­llera com­pa­reix davant la premsa després de cada reunió no ho fa sola. Aquest dijous pas­sat, per exem­ple, l’acom­pa­nya­ven el pre­si­dent de Bavi­era i l’alcalde d’Ham­burg.

Tot ple­gat deixa encara més en evidència, si és pos­si­ble, l’actu­ació del govern espa­nyol en el que, sovint, s’ha dit que és “l’estat més des­cen­tra­lit­zat del món”. Res més lluny de la rea­li­tat. Aquí, el pre­si­dent Sánchez deci­deix el dis­sabte i l’endemà ho explica als pre­si­dents autonòmics en una reunió que no l’obliga a res. De fet, Sánchez no accepta mai cap de les pro­pos­tes que rep dels pre­si­dents autonòmics, siguin o no del seu par­tit. Tam­poc, és clar, no hi ha mai cap pre­si­dent autonòmic, ni el català, ni el basc, ni el gallec, ni el valencià, acom­pa­nyant Sánchez en la roda de premsa poste­rior. Un fet ini­ma­gi­na­ble. Com­pa­rei­xen­ces de Sánchez, d’altra banda, que han esde­vin­gut llargs monòlegs d’un pre­si­dent espa­nyol incapaç de con­sen­suar res, ava­lat per un estat d’alarma que l’ha eri­git en petit dic­ta­dor. I ahir encara plo­ra­ven tots els diri­gents soci­a­lis­tes davant la pers­pec­tiva que no el puguin pror­ro­gar aquest dime­cres. Que n’apren­guin, de l’exem­ple ale­many. Ni que sigui per uns dies.