A la tres
Maleïda “normalitat”
“Reprès el curs judicial després del confinament, ara toca ajudar Josep Maria Jové i Lluís Salvadó a fer front a la seva fiança
Doncs sí. Torna la “nova normalitat”, que diu Pedro Sánchez. Però ens queda la vella. I la vella és la de la repressió que continua. Repassin vostès el recull que la periodista Mayte Piulachs fa en El Punt Avui d’avui i veuran que fa feredat. Torna el curs judicial postconfinament i tornen un munt de causes malgrat que amb un procés de negociació obert (encara existeix, no, la mesa de diàleg?) el més lògic seria pactar una desescalada també de la repressió. “No hi podem fer res, nosaltres”, deu argumentar la delegació del govern espanyol a la mesa de diàleg quan la part catalana els ho deu demanar. Ha! Ja s’ha vist amb el cas De los Cobos, que l’executiu espanyol no hi pot fer res, en les investigacions en curs! Ha!, ha! i ha! Torna la maleïda normalitat i torna, ai las, la caixa de solidaritat i les fiances terrorífiques que s’imposa als acusats, a qui s’aplica d’entrada una condemna econòmica independentment del que un dia digui una sentència que malauradament podem endevinar com serà. No sé què farien, tots aquests acusats, sense la Caixa de Solidaritat. Se n’adonen, del que representen aquestes condemnes econòmiques anticipades, per a ells i per a les seves famílies? Als diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové (sí, un dels membres de la mesa de diàleg amb el govern espanyol; se n’adonen, també, de quina situació tan kafkiana?) el TSJC els demana una fiança de 1.634.785,49 euros, que es diu aviat. 1.634.785,49 euros! Si no dipositen aquesta quantitat abans del dia 25 d’aquest mes, els embargaran els béns. A Jové i Salvadó, que se’ls acusa de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets en relació amb els preparatius de l’1-O. Sí, d’aquell 1-O en què vostè i jo vam participar anant a votar i que en vam sortir tan satisfets. No hi té res a veure, que ara les formacions independentistes alguns dies es tirin els plats pel cap, que això ens cansi a tots, i que no veiem clar cap on anem. Dels de l’1-O, em sembla a mi, no ens en podem desentendre. I la Caixa de Solidaritat, ja ho saben, també som vostè i jo.