Informar amb el virus

L’Alba Sidera, corresponsal d’aquest diari a Roma, recordava l’altre dia, en una xerrada amb col·legues organitzada pel Col·legi de Periodistes, la preocupació que va experimentar en els inicis de l’epidèmia en constatar que, a Catalunya, ningú feia cas de les notícies alarmants que arribaven d’Itàlia.”Veia que es menystenia el perill”, explicava, mentre a la Llombardia i al Vèneto es disparava el nombre d’infectats, s’omplien les UCI dels hospitals i es prenien les primeres mesures dràstiques per frenar els contagis. Encara que molts missatges no es van saber llegir a temps, el periodisme va intentar exercir, durant aquells dies negres de la pandèmia, la funció de servei públic, si bé afeblit per greus limitacions, com es va encarregar d’alertar en el mateix acte la corresponsal de la SER a Brussel·les, Griselda Pastor. Amb el confinament, la dependència de les fonts institucionals per obtenir informació i la falta de mitjans per poder-la contrastar van complicar molt la feina dels periodistes, que, en algunes ocasions, es van sentir “sobrepassats” per la situació. Ara que avancem cap això que en diem la desescalada, ara que vindrà l’hora de refer tot el que ha destruït el virus, cal que la professió recuperi les eines per complir amb la missió que té encomanada. Oferir informacions contrastades, rigoroses, precises, creïbles que expliquin el que passa al món. I saber-les llegir, aquesta vegada sí, a temps.