Keep calm
La factura
Aquests cent dies d’estat excepcional s’ha prioritzat l’economia per davant de la salut mental i física de la mainada
Ens diuen que cal no abaixar la guàrdia i anar veient amb el pas de les setmanes com es comporten tant la gent com el virus. Si els haig de ser sincer, em fa més por l’home que no pas la Covid-19. Perquè l’humà és del tot imprevisible i la malaltia, que també ho és perquè muta constantment, tard o d’hora la neutralitzarem amb la vacuna. Però hi ha aquells elements de la nostra espècie que sempre troben la manera d’infringir les normes i posar en perill tota la comunitat. I no hi ha antídot contra això. Per tant, doncs, passarà el que hagi de passar però el que no em trec del cap són els nens. Aquest col·lectiu que, teòricament i sobre el paper, importa molt a la societat perquè és el futur, trobo que aquests cent dies d’estat excepcional s’ha menystingut d’una manera extraordinària. I s’ha prioritzat l’economia per davant de la salut mental i física de la mainada. I això que no és veritat que no tinguin un paper determinant en l’economia: es mouen molts diners al seu voltant. Ara ha quedat ben clar que no en giren prou perquè se’ls tingui en compte. Els posaré un exemple que he sentit infinitat de vegades aquests dies i, suposo, que vostès també. I, per tant, no fa res més que reflectir el malestar de moltes persones. No es podia portar els nens al parc infantil, al gronxador o al tobogan perquè juguessin amb altres nens. En canvi, però, es podia anar a fer un toc amb els amics al bar. Quan es va decidir que els nens no eren ni portadors, ni vectors, ni facilitadors de la malaltia i, per tant, podien sortir i fer vida el més normal possible era per anar a comprar o a la farmàcia acompanyant un adult. Quan es va demostrar que el virus no s’estava en superfícies de fusta i metall passades 24 hores perquè no es podien obrir els parcs? Els pot semblar una ximpleria, però a ulls d’una criatura poder compartir una estona amb altres nens en aquest entorn representa una injecció de vitalitat, d’energia i d’il·lusió que no genera cap altra cosa. És bàsic per a la seva salut emocional. Descuidar-ho, ens pot fer sortir molt cara la factura.
