Aquesta foto em perseguirà sempre

“Hola, he deci­dit expli­car la meva història, la meva història sense final.” Així començava el vídeo pujat a You­tube per Amanda Todd que als 15 anys es va suïcidar després de ser objecte d’una llarga i cruel pressió en línia. El seu relat va com­moure el món: a pri­mer de secundària un des­co­ne­gut la va ani­mar a mos­trar els pits per càmera web i va escam­par la imatge, tot pro­vo­cant una allau de bur­les i menys­preus que la noia no va poder supor­tar en ado­nar-se que la foto la per­se­gui­ria sem­pre més per inter­net. En l’actual con­text social de rela­ci­ons orga­nit­za­des al vol­tant de les xar­xes, el cibe­ras­set­ja­ment hi juga, malau­ra­da­ment, un rol impor­tant: un de cada tres joves el pateix, segons una enquesta rea­lit­zada el 2019 per Uni­cef, que demana als poders públics mesu­res de sen­si­bi­lit­zació i pro­tecció. En aquest sen­tit, el govern català ha anun­ciat la modi­fi­cació de la llei del dret de les dones a erra­di­car la violència mas­clista del 2008, per incloure-hi l’asset­ja­ment en l’entorn digi­tal. La base de la pro­posta par­teix d’un estudi encar­re­gat per l’Ins­ti­tut Català de les Dones al grup Antígona de la UAB que remarca la forta incidència d’una pràctica sovint no iden­ti­fi­cada com una violència mas­clista. Com es mani­festa? A través d’insults, ame­na­ces i expres­si­ons dis­cri­mi­natòries, con­trol dels movi­ments, ús d’infor­mació fal­se­jada per fer mal. Ben­vin­guda sigui aquesta ini­ci­a­tiva per donar res­posta a la nova i pre­o­cu­pant rea­li­tat. Perquè les Amanda Todd esti­guin alerta i no se sen­tin soles, depri­mi­des o cul­pa­bles com ella es mos­trava en el vídeo/SOS que no va fun­ci­o­nar.