Opinió

A la tres

No se’ls perdin

“Ahir, que tornava a ser Sant Jordi per segon cop (ja és ben estrany), em vaig fixar en dos llibres

Com que ahir tornava a ser Sant Jordi (ja és ben curiós, aquest 2x1 d’aquest any), i com que el M’explico del president Puigdemont jo ja el tenia feia dies ;-), avui els voldria parlar de dos llibres que, si no és pas que ja els tenen, no se’ls haurien de perdre. L’un, perquè el trobo una història vital d’algú a qui han aplicat un càstig inhumà, i no només a ell, sinó a tota la seva família. Els parlo, és clar, del de l’expresident del Barça Sandro Rosell, Una forta abraçada, d’editorial Rosa dels Vents. He viscut, perquè els conec, ni que sigui a distància i amb tot el respecte, el patiment seu, però sobretot el de la seva família. Com es tornen dos anys de presó preventiva que acaben en res? D’on ve tanta crueltat? No em creuria que a Rosell no li hagin capgirat la vida per sempre. “Els dos pitjors anys de la meva vida”, escriu ell mateix en el pròleg. Val la pena. Es mereixeria –ell i el capellà Paulino– que fos un èxit de vendes. El segon, el llibre de @jordiPu1gnerO sobre la república digital, El 5è Poder, d’editorial La Campana. Em pensava que hi trobaria el típic llibre d’un conseller possible futur candidat a la Generalitat. D’aquells de llegir en diagonal. No. És un llibre que fa pensar i que planteja la gran pregunta: en aquest tsunami tecnològic (hi ha un munt d’exemples que fan reflexionar), quin paper hi vol jugar Catalunya? És un llibre perquè l’entenguem tots, fins i tot els que som un pèl analfabets funcionals, i perquè ens adonem que, lluny d’un inconvenient, la tecnologia és una oportunitat. “Si parlem per WhatsApp, truquem per Signal, compartim documents per Drive, fem la declaració de renda amb la tauleta, reservem restaurant al mòbil, consultem el trànsit per Google Maps, comprem a Amazon, fem reunions per Jitsi, mirem Netflix, ens allotgem per Booking.... no hauríem de poder votar electrònicament de la manera més natural del món?”, es pregunta el conseller. Si fos així, la pandèmia no seria cap excusa i al País Basc no haurien denegat el dret al vot (quina vulneració de drets tan bèstia!) als positius de Covid-19. És només un exemple de les moltes reflexions que s’hi fan. No se’l perdin. No se’ls perdin.