Opinió

Ombres d’estiu

La finestra indiscreta

Ocuparé aquest espai durant l’agost parlant de pel·lícules que passen a l’estiu. Sense més preàmbuls, començaré amb l’inici d’un film. El nom de James Stewart precedeix el d’Alfred Hitchcock i, sota seu, el títol, Rear Window, mentre una finestra coincideix amb la superfície de la pantalla, sigui la que sigui. Van pujant les cortines, com si ho fessin autònomament, deixant entreveure el paisatge urbà del davant mentre segueixen els títols de crèdit culminats amb el nom, novament, d’Alfred Hitchcock.

Com si encarnés l’ull omniscient del director, la càmera surt fora de l’habitació on hi ha la finestra, oberta, per fixar un moment l’escenari que serà observat durant el film: blocs de pocs pisos, amb la rajola vistent i les escales exteriors que identifiquem amb Nova York, i un carreró al fons; canviant de pla per fer atenció a un gat, la càmera reprèn el moviment amb el qual també semblen activar-se els residents mentre que, com si Hitchcock anunciés una futura pel·lícula, volen ocells pel pati de veïns i n’hi ha de vigilants en una teulada; fins que retorna allà d’on havia sortit trobant-hi el front suat d’un home adormit (James Stewart) abans de mostrar un termòmetre que marca uns 95 graus Fahrenheit: quina calda. La càmera surt de nou per captar a certa distància un veí afaitant-se, una parella gran despertant-se al seu balcó i una jove, d’esquena, cordant-se el sostenidor abans de girar-se i fer exercicis mentre esmorza. Retornant al lloc inicial, la càmera ressegueix l’home adormit i suat fins a arribar a la seva cama esquerra enguixada abans de mostrar-nos unes càmeres i unes fotografies. Sense ni una paraula, sabem que és un fotògraf confinat a casa seva. Quan el veiem despert, ens n’adonem que, mentrestant, està ocupat a mirar per la finestra. A partir d’aquí, el voyeur, trobant còmplices, jugarà al detectiu suposant que un veí ha matat la seva dona. Les finestres són rectangulars (com les pantalles cinematogràfiques) i hem pogut reconèixer que James Stewart ens representa com a espectadors que, com ell, projectem el nostre imaginari i les nostres expectatives en el que veiem. Prou reclosos a casa, davant la finestra i altres pantalles, ens hi podem continuar reconeixent. Continuarà: Demà To Catch a Thief, Alfred Hitchcock, 1952.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.