Sánchez ja tremola

Ho han vist com tremola el president Pedro Sánchez després de les amenaces de Podemos? Se’l veu gairebé tan intranquil com el dia en què Vox va anunciar que li presentaria una moció de censura. Troba l’amenaça tan creïble com si un dia el lehendakari l’amenacés d’exercir el dret a decidir. “El PSOE sap que amb nosaltres no comptarà per a uns pressupostos amb Cs”, va deixar anar divendres la portaveu de Podemos, Isa Serra. No els noten, els tremolors de Pedro Sánchez des de fa tres dies? Són gairebé els mateixos tremolors que va tenir quan els republicans –que li havien facilitat la investidura– van anunciar que no donarien suport al decret d’alarma si no hi havia data per a la segona reunió de la taula de diàleg. Vostès l’han vista, la data de la reunió? “Aquest juliol”, els va deixar anar Sánchez mesos enrere perquè els republicans es tranquil·litzessin. I ja som pràcticament al setembre. Els podemites, que en pocs mesos de govern ja se n’han empassat unes quantes (paperàs, també, durant la crisi monàrquica, ells que són republicans), se senten els titelles de l’executiu i ara es volen plantar. “Confiem que el PSOE cuidi la majoria que sustenta aquest govern”, va afegir la portaveu dels d’Iglesias. Semblava un prec, i no una amenaça. Que no pateixin. Pedro Sánchez els cuidarà com els ha cuidat fins ara: fent pactes amb Ciudadanos, ignorant-los en segons quines decisions i mirant cap a un altre costat cada cop que protesten. Sánchez style. No passa res. Ja ho he escrit en més d’una ocasió: en el fons, ens hauríem de treure tots el barret en veure com Sánchez toreja tothom. I oooolé! Iglesias ha fet sortir Serra a fer un cop de puny sobre la taula –no pas la de diàleg– i a dir prou, que s’ha acabat, i que els pressupostos generals de l’Estat els ha de pactar amb ells i amb els republicans formant part de l’equació. No pateixin: hi haurà pressupostos. Amb suports externs al govern –no descartin tampoc el PP– o a canvi de grans concessions (és una ironia, perquè després no les complirà) als socis d’investidura. Potser, ara sí (vet aquí), a canvi de la data de la taula de diàleg i una pluja de milions. No pateixin. Sánchez el malabarista se’n sortirà. No han vist com n’està, de nerviós?