Prohibir llengües

Des de fa temps, al costat de la meva taula del diari –des del confinament, a la de casa– hi tinc penjada, memòria històrica obliga, una reproducció del decret signat pel rei de França Lluís XIV el 2 d’abril de 1700 en què es prohibeix la llengua catalana als comtats del Rosselló, del Conflent i part del de la Cerdanya, cedits des del 1659 per la corona espanyola “gratie et amore”. Els arguments del Rei Sol per prohibir el català són contundents, tot i que, a ulls profans, podria semblar que el monarca feia un favor als seus súbdits rossellonesos. Com que es continua “instruint els infants en llengua catalana” i, fins i tot, per aquest motiu, “se’ls envia en terra de dominació espanyola”; tot plegat, ve a dir el rei, fa que llavors no puguin intervenir en la judicatura, la qual cosa “causa un greu prejudici”. “Per arreglar aquests inconvenients” i també perquè el costum d’usar el català “repugna i és contrari a la Nostra Autoritat i a l’honor de la Nació Francesa”, Lluís XIV, jacobí abans d’hora, prohibeix el català.

Durant els anys següents, el català seria també prohibit progressivament a tots els Països Catalans. Els Borbons ho tenien clar. No cal que fem memòria de les penúries de la nostra llengua passades des de llavors i de tots els intents, al nord i al sud, que hi ha hagut per anorrear-la. Sense èxit.

La prohibició de la llengua pròpia en un territori conquerit ha estat una eina que els conqueridors no han dubtat en utilitzar al llarg de la història. Són incomptables les llengües que han desaparegut i les víctimes de la repressió que hi ha hagut arreu pel simple fet de voler parlar i usar la llengua dels pares i de la pròpia comunitat.

L’últim intent el pateixen els mongols sota dominació xinesa. Pequín acaba de prohibir que el mongol es continuï ensenyant a les escoles de Mongòlia Interior. Podem imaginar que el govern de Xi Jinping deu esgrimir arguments similars als de Lluís XIV, que són tan lamentables com els que es poden llegir tot sovint a les xarxes socials per part de la caterva unionista espanyola i que només responen a l’odi. Literalment.