Tirania pura

Es veu que alguns dels condemnats per l’assalt a la delegació de la Generalitat a Madrid amb motiu de la Diada del 2013 no només no tenen plans per anar a complir les seves penes de presó, sinó que han trobat un forat a la seva agenda per tornar a celebrar l’Onze de Setembre davant el lloc dels fets amb el lema Contra el separatismo per reclamar la seva total absolució.

Cal recordar que els assaltants van entrar per la força, es van apoderar de la seu amb violència verbal i física, fins i tot contra un membre del Senat espanyol, van violentar la senyera que presidia l’acte i van exhibir simbologia feixista i banderes espanyoles. Tres anys després, l’Audiència Provincial de Madrid va condemnar 14 dels assaltants a entre sis i vuit mesos de presó per desordres públics. Ja el 2017, el Suprem va estimar el recurs i va elevar les penes a entre dos i quatre anys de presó, afegint-hi un delicte de discriminació ideològica. La sentència no es va complir perquè el Tribunal Constitucional la va suspendre cautelarment primer i la va anul·lar després, tornant el cas al Suprem, que tres anys després, el juliol del 2020, ha rebaixat les penes a entre dos anys i set mesos i entre dos anys i nou mesos per desordres públics i violentar el dret de reunió. Del delicte ideològic, les mirades d’odi, la guerra de banderes i la violència política, no n’ha quedat res de res. I del compliment d’aquestes penes a la presó, de moment, tampoc.

En canvi, els presos polítics catalans, per uns presumptes delictes comesos el setembre i octubre del 2017, ja han superat o estan a punt de fer-ho els mil dies a la presó i l’únic recurs possible reposa encara al fons d’un calaix del Tribunal Constitucional. No és justícia, ni és igual per a tothom. És pura tirania.