La Setmana

Quan prendre la decisió sobre què fer i què no fer, com fer-ho i com podrem encarar la situació en cas de no fer-ho és cosa de molts i afecta un sector tan gran i amb tantes ramificacions com és el de la cultura, prendre la decisió no serà cosa fàcil. El sector editorial es va trobar amb els preparatius de la diada de Sant Jordi al damunt, i amb bona part de la despesa feta, tot just quan encara no havíem paït que la pandèmia anava per llarg i ens capgiraria la vida. El 23 d’abril d’aquest any va caure del calendari. Però s’havia de prendre una altra decisió: què fer o què no fer per intentar alleugerir les pèrdues del no-Sant Jordi? Hi van haver moltes veus disperses i poc coordinades sobre si celebrar, el 23 juliol, el Dia del Llibre i de la Rosa, que finalment tampoc no es va acabar duent a terme a bona part del país. La tercera serà la bona. I avui arrencarà una nova edició de la Setmana del Llibre en Català; una edició excepcional, que durarà cinc dies (la meitat del que era habitual) i que canvia d’emplaçament (es fa al moll de la Fusta de Barcelona) per adaptar-se a les mesures de seguretat per la Covid-19. El mateix president de la Setmana reconeix en una entrevista al setmanari La República que en els primers moments del confinament van viure amb molta descoordinació i amb moltes veus disperses, però que ara, tot i que el de la cultura és un sector crític per naturalesa, veuen que han de remar junts per alleugerir un col·lectiu que encara el final de l’any amb unes pèrdues facturació importants. Aquesta edició de la Setmana, el gran esdeveniment literari del país, ha de ser més que mai un salvavides. I –igual com tants altres– el sector ha de tenir clar que després de la crisi sanitària ve la crisi econòmica, i el consum de llibres se n’hauria de ressentir el menys possible. Vagin al moll de la Fusta, aquests dies. Perquè la cultura és segura, però també ha de ser rendible.