El 19 de setembre de 1961, Betty i Barney Hill van anunciar que havien estat abduïts a New Hampshire (EUA) per extraterrestres. Tornaven en cotxe d’unes vacances a Canadà i van ser presumptament raptats per éssers externs a la Terra. Amb els Hill s’inauguren els casos dels suposats segrestos per part dels aliens. Una pel·lícula, The Ufo Incident, del 1975, popularitza el fenomen i des d’aquell moment són centenars les persones que asseguren que els alienígenes les han raptades. Habitualment passa al vespre, les persones veuen una llum, són transportades a una mena de laboratori i ja no recorden res més. El matrimoni Hill es va despertar a 50 km d’on teòricament van tenir lloc aquests fets aquella nit. Més tard, la iniciativa d’un assalt a la base militar Àrea 51 dels EUA també ha alimentat la teoria de la conspiració que els alienígenes s’estan confabulant contra el nostre món terrestre.

El Papa Francesc, que no té por d’abordar cap tema en els seus sermons, un dia es va plantejar què passaria si vinguessin extraterrestres, concretament de Mart. “Si demà vingués una expedició de marcians, per exemple, i alguns d’ells vinguessin cap a nosaltres, verds i amb les orelles llargues, com els pinten els nens, i ens digués que es vol batejar, què faríem? El papa va obrir aquesta qüestió sabent que si algú va a buscar referències a què diu el Magisteri de l’Església sobre el tema no trobarà respostes. A un congrés de la Nasa a Washington el sacerdot Consolmagno ja va parlar de batejar extraterrestres, en una conferència que va semblar la mar de plausible entre científics d’alt nivell. No és una excentricitat ja plantejar aquestes qüestions en debats científics i es convida els creients a dir-hi la seva.

El diari vaticà Osservatore Romano va publicar un article que es deia L’extraterrestre, el meu germà. Era d’un dels teòlegs que es dediquen a abordar la relació entre la ciència i la fe, el físic, astrònom i jesuïta Funes, exdirector de l’Observatori Astronòmic Vaticà (Specola Vaticana), un dels centres astronòmics més antics del món. Des de fa anys l’observatori és al sud de Roma, perquè la capital i la seva pol·lució no permeten poder veure amb claredat el firmament. Tenen una altra seu a Tucson, Arizona. No deixa de tenir la seva gràcia i de fet és coherent que des de la Santa Seu estiguin dia i nit explorant l’univers i es preocupin per la creació i la vida –intel·ligent– més enllà de la contingència terrenal.

El primer OVNI o UFO (per les sigles en anglès) es va veure el 1947. Naturalment la possible existència de vida fora de la Terra planteja preguntes interessants a la teologia. Els primers ovnis, teòricament plens d’éssers extraterrestres, van obrir el camí per grups com el LUS (Linament Universal Superior), els raelians i les mítiques novel·les de J. J. Benítez.

Des dels qui creuen que això no té cap sentit, fins als qui essent creients s’hi dediquen, el ventall de persones entorn de la vida extraterrestre és enorme. Per exemple, la científica catòlica de Harvard Karin Öberg es dedica a cercar vida més enllà, i assegurava que li faria molta il·lusió trobar nous éssers, de fet li semblaria “fantàstic” parlar amb altres espècies que tinguessin relació amb Déu però que fossin diferents a nosaltres. Ho va dir a la prestigiosa universitat Brown dels EUA, i en una entrevista posterior amb Aleteia explicava que, de fet, per als cristians no hauria de ser tan esotèric pensar en éssers extraterrestres, perquè creuen en l’existència dels àngels, per exemple, éssers intel·lectuals però no animals racionals.

Els creients sostenen que Déu està a l’inici, ja sigui un big-bang o una altra teoria. El món és molt gran i Déu fa el que vol. Com diu el pare Funes, “hi ha un sentit, en la creació, no som fruit d’un accident”. Als Estats Units la Fundació Templeton dedica la major part dels seus fons a esbrinar què passa al cosmos i quin paper hi té la religió. Segons el relat bíblic, la relació que estableix Déu amb la humanitat és privilegiada, i sembla improbable que hagi creat altres relacions semblants amb alienígenes. Amb tot, els científics creients adverteixen que no s’han de posar límits a la providència. La vida extraterrestre ha deixat de ser una anècdota i ocuparà part de l’agenda eclesial.