Una ventafocs

Cessada del càrrec de consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga va fer-se present al FAQS. Tot i que s’ha adquirit el costum d’exhibir la vida privada a través de les xarxes socials i això té unes conseqüències, va semblar una mica brut que Cristina Puig rebés la convidada fent al·lusió al tuit en què Borja Vilallonga, fill de l’ex-consellera, anunciava que “a casa estem de celebració” mostrant una foto amb una ampolla de xampany a la taula parada. Deixem-ho aquí.

La presentadora va insistir en la sorpresa del cessament de Vilallonga i preguntava pels motius del president Torra. Per dissimular els del cessament d’Àngels Chacóni i Miquel Buch? Com si fos una torna? Vilallonga va tirar pilotes a fora (“la política és així”) i, filòloga clàssica com és, va remetre a la llatinada traduïda al català: “Feliç aquell que ha pogut saber les causes de les coses”, diu Virgili a les Geòrgiques.

El cas és que va irrompre com un brau Pilar Rahola per escridassar Vilallonga recriminant-li que no tenia cap projecte, que no ha assistit a mil actes per dia, com feia Laura Borràs, que tampoc ha fet res per la cultura popular, a diferència de Lluís Puig, que ha abandonat la gent del sector en temps de pandèmia i fins i tot que critiqués la presència del castellà a TV3. Per què aquest acarnissament amb Vilallonga (compartit amb altres tertulians i opinants desfermats) com si fos la culpable absoluta de la situació cultural a Catalunya? L’ex-consellera va dir que la Cultura no és la Ventafocs perquè és l’ànima d’un país. No sé si és l’ànima o no, però diria que, per la Generalitat, i tant que és la Ventafocs. Amb un pressupost ínfim, sense desenvolupar un projecte, i encara menys quan van succeint-se un darrere l’altre, els consellers de Cultura semblen limitats a la inauguració d’actes (menys amb la pandèmia) i a tapar forats.