Pensions i precarietat laboral

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha avançat algunes mesures per reformar el sistema públic de pensions i fer-lo sostenible, entre les quals hi ha endurir les jubilacions anticipades i incentivar les demorades. Entenem que és imprescindible afrontar amb la millor competència i voluntat política un repte que ve de lluny i entenem també que més enllà de les negociacions entre partits és bo que hi hagi diàleg amb sindicats i patronal per arribar a un acord. Sent molt conscients que s’arrosseguen números vermells davant la pròxima incorporació de l’anomenada generació del baby boom, hi ha algunes qüestions que posaria sobre la taula. A més del factor demogràfic/envelliment de la població no seria pertinent analitzar el comportament del mercat laboral i la seva incidència en el tema que ens ocupa? Per una banda la taxa de desocupació entre els joves voreja el 40%; ara empitjorada per la pandèmia, però gairebé estructural en l’últim decenni. I, per l’altra, la meitat dels treballadors de més de 50 anys que han perdut la feina (sovint expulsats per empreses que aposten per mà d’obra amb salaris més baixos) no en troben una altra. És evident que en aquestes dues disfuncions es fonen molts ingressos. Si hi afegim que la Seguretat Social assumeix despeses que haurien d’anar a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, potser el dèficit és, en part, distorsionat. En tot cas semblaria just vincular la sostenibilitat de les pensions amb l’ocupació de qualitat i amb la derogació de reformes laborals que precaritzen persones i cotitzacions.