Fe internacional CUP

“Déu n’hi doret”, que deia l’àvia Neus, el que en podem deduir de les intervencions d’ahir en el debat de política general del Parlament, més enllà dels focs d’artifici sobre inhabilitació del president, legislatura acabada des del mes de febrer, intervencionisme del Tribunal Suprem en la política catalana, reconstrucció de l’espai polític postconvergent, convocatòria consensuada o no d’eleccions i final desitjat del processisme inútil o no, entre altres traques falleres. Sergi Sabrià, tal com han dictat Junqueras i Rovira en el manual que han de seguir tots els correligionaris, va insistir en el sermó del camí cap a la victoria per la contemplació fins que hi hagi paciència per aguantar el diàleg de sords. Ni va concretar tampoc quan s’acabaria la paciència ni on posarien el límit, però sí que va remarcar “un nou embat” si no es mouen (els espanyol pel diàleg). I en aquest nou embat estarien d’acord amb la CUP. “La millor eina és el referèndum pactat.” Resumim. Això ara hauria de passar (després d’unes eleccions) per un referèndum reconegut internacionalment. Per als uns (la CUP), ja podem anar-hi de dret. Per als altres (ERC), quan acabin la paciència, també. A Junts mola “la confrontació”. Doncs apa! Ja està! A dialogar una temporadeta més i després a buscar algú de la comunitat internacional que vulgui reconèixer un referèndum d’autodeterminació! Tan senzill que és! Com és que no hi havíem caigut abans?