Per al Ministeri de Sanitat, la cultura mata. Ho proclama indissimuladament en el darrer anunci que ha difós per conscienciar [sic] la població dels perills que comporta no prendre’s seriosament la Covid-19. Hi surt la imatge d’un concert i, seguidament, la imatge d’una persona agonitzant a l’hospital. Causa, conseqüència. I un eslògan guai per empatitzar amb els joves: Pin, pan, fuera. La demonització de la cultura no és un fenomen nou. El polític, amb rares excepcions, sempre desconfia de la força que té la cultura (no tota) per crear societats crítiques amb el poder. I busca excuses per debilitar-la. La crisi del 2008 va ser una excusa de calaix per buidar-la de recursos. Empobrir-la fins a exterminar-la, era l’estratègia. Passarà una cosa semblant en aquesta nova era pandèmica, temps al temps. Mentre esmolen les tisores, van adobant el terreny de l’estigmatització amb campanyes publicitàries com la del Pin, pan, fuera. Que per a més vergonya tergiversa descaradament la manera com ha afrontat el sector cultural els desafiaments del virus, amb un alt sentit de la responsabilitat per protegir tant els seus propis treballadors com la seva audiència. El món de la cultura s’hauria de fer servir precisament com a exemple de bon fer. Criminalitzar-la respon a un interès fosc ben calculat.