15 anys de .cat: llengua, cultura i internet

El segle XXI ens ha portat l’expansió d’internet i tot el que això suposa i suposarà. Fins i tot marca l’inici d’una nova era, la “segona edat contemporània”, terme encunyat per Antoni Brey.

Ens apareixen, i són d’aplicació, conceptes que d’entrada poden semblar sinònims. Però realment en són, de sinònims? A tall d’exemple, “totalitat” versus “universalitat”.

Totalitat: entès com que s’acabarà imposant un únic pensament, una sola llengua i cultura i una tecnologia dominant. Conceptes que ens porten a veure-ho tot plegat com una amenaça.

Universalitat: possibilitat de poder abastar-ho tot i, d’altra banda, que tothom et pugui tenir al seu abast. La bidireccionalitat màxima. S’acaba la difusió punt-multipunt, i arriben les comunicacions N-N. En essència, el 2.0. Sens dubte, una oportunitat per als menys poderosos o més allunyats.

Amb internet, les distàncies i els temps es redueixen. La xarxa no és un pla bidimensional que creix infinitament. Agafa una tercera dimensió i es fa rodona. Tot i tothom (teoria dels 6 graus) és accessible.

Sens dubte, hi ha una oportunitat per a la humanitat: l’accés a la xarxa iguala les persones. Tenim una eina per aconseguir un món més just, igualitari i solidari.

I amb aquest nou segle, amb aquesta nova època, volent aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta, arrenca la història del .cat.

Els territoris de parla catalana han estat marcats històricament per grans derrotes. Tanmateix, aquest fet, així com una manera de ser basada en el seny, la persistència i l’associacionisme, ens ha permès accentuar el millor de cadascú de nosaltres. I el domini .cat és una història d’assoliments, malgrat que al començament semblés una empresa inviable. Aconseguir l’aprovació de la Icann era força complicat: no existia cap altre domini de cultura i llengua, i les institucions públiques que hi donaven suport no tenien representació a l’ONU. Eren condicionants que debilitaven el projecte. La realitat, però, va ser que la il·lusió, la feina i la perseverança de milers de persones i centenars d’entitats van fer possible aquest projecte comú.

El .cat personalitza la llengua i la cultura de tots els Països Catalans, una manera de fer i de ser, un territori amb una cultura pròpia i amb tradicions molt arrelades.

El .cat és el símbol que representa la llengua catalana i que permet obrir les fronteres d’aquesta comunitat a internet. L’oportunitat que ens dona internet és una autopista per viatjar pel món i formar-ne part. És la manera d’expandir el concepte .cat i donar-nos a conèixer globalment.

Transcorreguts més de 15 anys de la seva aprovació, amb la celebració del 15è aniversari de la fundació que el gestiona, i després de molts reptes superats, el .cat ha esdevingut una referència a casa nostra. De fet, a hores d’ara, va més enllà d’un simple domini. Diuen que el Barça és més que un club. El mateix passa amb el .cat: és molt més que un domini i que una simple denominació a internet. Sens dubte, és un actiu més del nostre inventari d’identitat, com ho són la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua i les quatre barres.

La globalització no elimina les singularitats si s’adapten i aprofiten la potència de la xarxa. Som locals, però som globals. Som .cat!