Ni la pandèmia atura el deliri de construcció de la Espanya radial i del forat negre que tot ho xucla cap al centre. Dilluns es van veure. Han creat “un espai de col·laboració”. Una trobada setmanal del Madrid de Moncloa i el Madrid de Sol. Analitzaran junts les evolucions de les ràtios. No expliquen què han fet mentre se’ls disparaven totes. Les prèvies del cap de setmana al Teiatru Reial i als carrers dels barris treballadors ja feien presagiar un festival per dilluns, i l’han programat en sessió contínua. Amb els millors directors d’escenografia en acció (Iván Redondo i Miguel Ángel Rodríguez) el xovinisme esta garantit. La mateixa Ayuso, de bandera de Madrid, i Sánchez (no cal dir-ho), amb l’espanyola al morrió. 24 banderes de teló de fons. La història és: Espanya és Madrid, Madrid és molt Madrid, tots som Madrid i tots anem a Madrid, i per això Madrid va disparat de contagis. Ja està. Per això Sánchez promet recursos especials per a Madrid, perquè reconeix que necessita un pla especial i li falten recursos. “Llamp me mati, el sainet madrileny!”, diria l’àvia Neus. Quan el president Torra ha recomanat que no hi anéssim per no portar-los més virus ni portar-ne cap aquí, és quan més bé s’han trobat tots. Insolidari. Excloent. Nacionalista. Inhabilitat. Estigmatitzador. Tota la rastellera haguda i per haver. Mentrestant, recomanen als madrilenys que no es moguin i per tornar a muntar l’hospital d’Ifema busquen voluntaris. Llamp me mati!