Públics controlats

Sembla que podrem tornar a les discoteques i a les sales de festa per anar a concerts i estar asseguts. Com aquelles audicions de sardanes fetes en teatres on no hi ha rotllana que valgui. En la meva etapa de descoberta de les discoteques, jo que soc de costa però que seguia els promptuaris de ioga de Garcia-Salve i no tastava els alcohols forts, estar assegut ja era una tímida opció. Vaig fer la descoberta d’aquests temples de diversió a Salou ja fos a La Cage, al Flash Back, més tard a la Pacha de la Pineda, amb arquitectura de disseny i premi, i abans a la Shalako, o fins i tot a la No Name, i ja és ben bé que els noms de discoteca donen per a un estudi lingüístic. Jo l’intentava fer amb el públic que hi havia, local a l’hivern, internacional a l’estiu. Però és ben bé que no estan fetes per xerrar, les discoteques. Música, beguda i coneixença, i no cal que sigui espiritual. La Covid ens farà seure a discoteques, concerts i manifestacions. La gent de contrastant, que entre altres dades ajustaven els recomptes de les manifestacions massives, ara ho tindrien molt més fàcil. Tants caps tants barrets, tants culs tantes cadires. S’ha acabat el ballar-la dreta, s’ha acabat el ball. Assegut en una cadira, en un sofà, mentre el glaçó es fon amb la tònica i la ginebra, ja sigui la catalana Mare (que molts rebategen en italià com si aquella ampolla contingués aigües de la Mediterrània), ja sigui alguna de britànica amb ampolla gravada o amb ampolla blava. Mentre els altaveus amplifiquen el so per deixar-nos afònics, i mirem de trobar respostes amb la mascareta que ens fa a tots cowboys de mitjanit. Serem públics controlats.