La (in)transferència de coneixement

Hi ha un titu­lar que plana amb força sobre el sis­tema uni­ver­si­tari català i en par­ti­cu­lar sobre les uni­ver­si­tats que hi sur­ten més ben para­des: “Excel·lent en inves­ti­gació, sus­pens en trans­ferència.” Aquest fet, total­ment cert, no ens ha d’estra­nyar.

No ens enga­nyem: els rànquings uni­ver­si­ta­ris més pres­ti­gi­o­sos al món no apos­ten deci­di­da­ment per la trans­ferència del conei­xe­ment i les nos­tres uni­ver­si­tats d’avant­guarda s’han con­cen­trat en el que aquests indi­ca­dors valo­ren més: la qua­li­tat del pro­fes­so­rat, de la recerca i de les publi­ca­ci­ons resul­tants. És igual­ment cert, i encara més deter­mi­nant, que el cos docent de les uni­ver­si­tats euro­pees no ha estat for­mat en gene­ral, i a diferència dels Estats Units, en com pro­moure aquesta con­nexió amb la indústria i la soci­e­tat. No ens enga­nyem, però, tam­poc amb el con­trari: les millors uni­ver­si­tats del món també són cam­pi­ons en trans­ferència i els prin­ci­pals sis­te­mes mun­di­als de clas­si­fi­cació uni­ver­sitària, com el The Times of Hig­her Edu­ca­tion World Uni­ver­sity o bé el pro­jecte U-Mul­ti­rank, comen­cen a valo­rar-ho. I això anirà a més.

Què poden fer doncs les uni­ver­si­tats cata­la­nes per tal d’apos­tar deci­di­da­ment per aquesta con­nexió amb la soci­e­tat? Una revisió glo­bal de les dife­rents estratègies imple­men­ta­des amb èxit arreu del món sug­ge­reix dife­ren­ciar tres apro­xi­ma­ci­ons en funció de si les uni­ver­si­tats han posat l’accent en la comer­ci­a­lit­zació de royal­ties i patens, en el fit­xatge de científics estel·lars o bé en la cre­ació de spin-off, terme anglo­saxó per refe­rir-se a noves empre­ses lli­ga­des a la mateixa uni­ver­si­tat. Una ava­lu­ació inter­na­ci­o­nal feta l’any 2019 sug­ge­reix que les uni­ver­si­tats gene­ra­lis­tes i de baix pres­tigi seguei­xen prin­ci­pal­ment l’estratègia empre­ne­dora, men­tre que les espe­ci­a­lit­za­des i d’alt pres­tigi estan més ori­en­ta­des a l’estratègia de gene­ració d’ingres­sos.

L’estratègia de gene­ració d’ingres­sos cerca maxi­mit­zar el flux de guanys que es poden gene­rar a par­tir de la comer­ci­a­lit­zació dels resul­tats de la inves­ti­gació, així com acon­se­guint con­trac­tes de recerca patro­ci­nats per la indústria. Per con­tra, l’estratègia d’ofe­rir suport al per­so­nal docent i inves­ti­ga­dor posa l’accent a fit­xar inves­ti­ga­dors de pri­mer nivell i dotar-los de les eines necessàries per tal que puguin pro­moure l’apli­cació pràctica dels resul­tats de la seva recerca a través de les seves xar­xes i con­ne­xi­ons amb la indústria. Final­ment, l’estratègia d’empre­ne­do­ria foca­litza les ener­gies en la cre­ació de noves empre­ses fun­da­des per inves­ti­ga­dors i/o estu­di­ants, i en el desen­vo­lu­pa­ment de pro­duc­tes que coin­ci­dei­xin amb els interes­sos i les habi­li­tats de les altres empre­ses locals en les quals aques­tes noves spin-off s’inte­gren.

Així, doncs, les uni­ver­si­tats cata­la­nes tenen tres alter­na­ti­ves con­tras­ta­des (i en el fons total­ment com­ple­mentàries) que poden seguir. Com­par­teixo a con­ti­nu­ació algu­nes idees que sense un cost ele­vat les uni­ver­si­tats podrien intro­duir en menys d’un curs acadèmic. Pri­mer, la neces­si­tat de dotar-se d’un paquet d’eines jurídiques, admi­nis­tra­ti­ves i orga­nit­za­ti­ves sòlides que per­me­tin mate­ri­a­lit­zar la col·labo­ració entre inves­ti­ga­dors, orga­nit­za­ci­ons públi­ques i pri­va­des i la soci­e­tat civil.

Segon, impul­sar un pro­grama de coac­hing per­so­na­lit­zat a través del qual tot el per­so­nal docent i inves­ti­ga­dor de la uni­ver­si­tat pugui rebre asses­so­ra­ment directe sobre com pro­moure una trans­ferència del conei­xe­ment activa i efec­tiva. Ter­cer, cons­truir un nou marc de col·labo­ració inter­sec­to­rial que per­meti inter­can­viar més i millors dades entre els inves­ti­ga­dors i la soci­e­tat. Quart, la cre­ació de xar­xes d’experts que con­nec­tin el talent de pro­fes­sors, inves­ti­ga­dors i alum­nes amb el talent que es troba dis­pers en la soci­e­tat. Cinquè, esde­ve­nir actors clau en l’impuls de par­te­na­ri­ats publi­co­pri­vats i xar­xes col·labo­ra­ti­ves tot seguint bones pràcti­ques d’altres uni­ver­si­tats d’arreu del món que ja han evi­den­ciat el valor afe­git de les uni­ver­si­tats com a actors neu­trals que són vis­tos de bon ull tant pel sec­tor públic com pel sec­tor pri­vat per lide­rar aquesta tipo­lo­gia d’ini­ci­a­ti­ves.

Final­ment, una aposta deci­dida per a una inte­gració trans­ver­sal de les com­petències en empre­ne­do­ria i inno­vació en tots els graus i màsters per tal d’asso­lir les com­petències bàsiques que els han de per­me­tre ser empre­ne­dors públics i pri­vats amb una visió mul­ti­dis­ci­plinària en les seves res­pec­ti­ves àrees de conei­xe­ment. No només es tracta de fer un retorn a la soci­e­tat. Les uni­ver­si­tats s’hi juguen la seva pròpia super­vivència.