El marro inviolable

Que la fis­ca­lia no bus­ca­ria les pes­si­go­lles a l’emèrit ho supo­sava fins i tot jo, que sovint tinc ànima de sucre candi. Esperàvem la decisió per veure com ho expli­ca­ven. I se’ns tor­nen a pas­sar per l’arc de tri­omf. No ho neguen pas, que hi ha marro. Són xarucs, però no tant. La fis­ca­lia del TS troba que hi ha indi­cis rao­na­bles per posar una que­re­lla con­tra Joan Car­les per blan­queig de diners i infracció tri­butària. Però hi renun­cien i l’exo­ne­ren, mal­grat les sos­pi­tes, perquè quan va delin­quir era cap d’estat i, per llei (sem­pre la llei), el cap d’estat és invi­o­la­ble. Ara tro­ben indi­cis de quan era invi­o­la­ble i si convé, quan hagi pres­crit, tro­ba­ran indi­cis de quan va abdi­car i va dei­xar de ser invi­o­la­ble. Genial. La fis­ca­lia uti­litza la tàctica dels mal paga­dors, que deia l’àvia Neus. “Els deu­tes vells no es paguen i els deu­tes nous es dei­xen fer vells.” Una ració més de ridícul i de ver­go­nya per a la dipu­tada del PSC Eva Gra­na­dos, que dime­cres piu­lava i dema­nava “res­pecte per les inves­ti­ga­ci­ons judi­ci­als”, arran de l’espec­ta­cle Vol­hov que estre­na­ven la Guàrdia Civil i el jutge Aguirre. “Exi­gim als inde­pen­den­tis­tes que evi­tin la demagògia de repe­tir en bucle afir­ma­ci­ons que no es cor­res­po­nen amb la rea­li­tat del nos­tre Estat democràtic.” Havies lle­git les inter­lo­cutòries, dipu­tada, per tenir els ore­mus de dema­nar res­pecte? Res­pecte a un jutge que ha fet un copi­pega que li hau­ria repre­sen­tat un zero com un tor­tell per bar­roer a un estu­di­ant d’ESO?