El marro inviolable

Que la fiscalia no buscaria les pessigolles a l’emèrit ho suposava fins i tot jo, que sovint tinc ànima de sucre candi. Esperàvem la decisió per veure com ho explicaven. I se’ns tornen a passar per l’arc de triomf. No ho neguen pas, que hi ha marro. Són xarucs, però no tant. La fiscalia del TS troba que hi ha indicis raonables per posar una querella contra Joan Carles per blanqueig de diners i infracció tributària. Però hi renuncien i l’exoneren, malgrat les sospites, perquè quan va delinquir era cap d’estat i, per llei (sempre la llei), el cap d’estat és inviolable. Ara troben indicis de quan era inviolable i si convé, quan hagi prescrit, trobaran indicis de quan va abdicar i va deixar de ser inviolable. Genial. La fiscalia utilitza la tàctica dels mal pagadors, que deia l’àvia Neus. “Els deutes vells no es paguen i els deutes nous es deixen fer vells.” Una ració més de ridícul i de vergonya per a la diputada del PSC Eva Granados, que dimecres piulava i demanava “respecte per les investigacions judicials”, arran de l’espectacle Volhov que estrenaven la Guàrdia Civil i el jutge Aguirre. “Exigim als independentistes que evitin la demagògia de repetir en bucle afirmacions que no es corresponen amb la realitat del nostre Estat democràtic.” Havies llegit les interlocutòries, diputada, per tenir els oremus de demanar respecte? Respecte a un jutge que ha fet un copipega que li hauria representat un zero com un tortell per barroer a un estudiant d’ESO?