Campos, puja a la pastera

Un individu anomenat Jorge Campos, diputat de Vox a les Balears, lamentava dimarts passat: “En Mohammed pot venir en pastera a visitar el seu cosí Mustafà, però jo no puc anar a veure el meu germà a València”, fent referència a les restriccions de mobilitat imperants per motius sanitaris. Si el que volia era criminalitzar la immigració, trobo que l’exemple escollit li va fer sortir el tret per la culata. Segur que diversos dels seus oients, a causa d’aquesta comparació, van trobar normal que tant en Jorge com en Mohammed tinguin ganes de trobar-se amb la família. Fins i tot, a les xarxes socials, molts recomanaven al polític que provés d’anar de Mallorca fins a València en una pastera per fer realitat els seus desitjos, si tan fàcil ho trobava. En Jorge, sense voler-ho, es va posar a la pell d’en Mohammed, encara que potser és massa obtús per capir-ho. Tot un exercici d’empatia. El pres polític Raül Romeva parla d’aquesta capacitat en el seu darrer llibre, que ha titulat Ubuntu. Hi explica que interessadament ens han fet interioritzar el relat que es resumeix en la màxima popularitzada per Hobbes, aquella que resa que “l’home és un llop per a l’home”, però que la ciència contemporània –la biologia i la neurociència cognitiva– demostra que estem programats per “experimentar situacions alienes com si fossin pròpies”. Si tenim en compte que les decisions polítiques cada cop les prenem més empesos per l’emoció que per la raó, potser l’única manera de vèncer la por i l’odi és apel·lant a l’empatia, tal com va fer involuntàriament el tal Campos.