Opinió

El voraviu

Intractable Guevara

Algú hauria de cridar a l’ordre un jutge que intimida i vexa els administrats

Aquest jutge Gue­vara no és una gra­ci­eta, encara que en pri­mera instància ens l’hi aga­fem. Des que dilluns va començar el judici pels atemp­tats del 17-A, que ell pre­si­deix a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, els vídeos i els mems de les seves inter­ven­ci­ons són una nova secció fixa als mit­jans de comu­ni­cació i les xar­xes. Però les imper­tinències, les sor­ti­des de to, les ame­na­ces i les vexa­ci­ons del jutge Gue­vara, no són un acu­dit: són un error del sis­tema i hau­rien de ser delicte, exer­ci­des, com s’exer­cei­xen, des de la pre­sidència d’un tri­bu­nal. Un trac­ta­ment als admi­nis­trats com el que ell els dis­pensa, sí que mereix la inha­bi­li­tació. Pot ser un gran jurista, que diuen que ho és. Pot ser molt tre­ba­lla­dor i es deu haver empo­llat la causa, perquè en demos­tra un conei­xe­ment fora mida. Pot ser tot el que es vul­gui. El millor de la nova cançó, si voleu. Però està desau­to­rit­zat per la duresa del tracte. La justícia és un ser­vei públic, un dret de la ciu­ta­da­nia. Què s’ha cre­gut, aquest Gue­vara? Uns polítics que men­tei­xen? Una poli­cia que ato­nyina? Uns jut­ges que inti­mi­den? En quin país vivim? No és cap excusa que sigui el seu caràcter. Ell és així. Des de sem­pre. Diuen que és un crac, entre­gat al seu tre­ball fins a posar en risc la seva salut, i que no fa pas­sa­dis­sos per esca­lar. Ho escri­uen els cro­nis­tes que el conei­xen. Però se me’n fot. Si troba el món salat, que se’l posi en el budell dolç, diria l’àvia Neus. Però que no mor­ti­fi­qui ni aco­llo­neixi la ciu­ta­da­nia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.