Els Polvorins

L’actual situ­ació pandèmica que sovint ha obli­gat els ciu­ta­dans a no poder eixir del muni­cipi és un fet que ha pro­pi­ciat que mol­tes per­so­nes hagin esco­llit inter­nar-se en llocs de la geo­gra­fia giro­nina on no havien estat ante­ri­or­ment. El flux de gent de totes les edats que hom pot tro­bar a bones hores del matí cami­nant amb pas dur pels via­ranys, turons i mun­ta­nyes que envol­ten Girona és sor­pre­nent i agra­da­ble. Mai vist fins ara.

Alguns han des­co­bert l’existència de ves­ti­gis i for­ti­fi­ca­ci­ons del pas­sat, d’èpoques en què la ciu­tat havia de pre­ve­nir-se dels poten­ci­als ene­mics. Uns d’aquests són els Pol­vo­rins, situ­ats a Sant Daniel prop de la Font de la Pólvora. És del nos­tre record quan encara hi havia un esca­mot de sol­dats de lleva que hi feien guàrdia dia i nit (la dècada dels cin­quanta del segle pas­sat). El sen­ti­ne­lla estava alerta, men­tre la resta de com­panys des­can­sa­ven, juga­ven a car­tes o dor­mien, fins que els tocava el torn. Al mig­dia hi arri­bava un sol­dat d’intendència que esti­rava un mul que por­tava esta­cada a la panxa la perola del ranxo dels guar­di­ans. Al car­rer del Carme hi havia uns forns on es cui­nava aquell minso ali­ment per a la tropa, i la resta, per a una ger­nació pobres estri­pats que hi feien cua. L’ani­mal havia de pujar ran­que­jant pels sen­ders prop de la Torre d’Alfons XII, fins a arri­bar a lloc. Podem ima­gi­nar l’estat d’aquell ranxo, fred, ban­de­jat i amb escassa substància. Però els sol­dats de guàrdia no tenien altra cosa per omplir el pap, a part del chusco regla­men­tari. Aque­lla tropa guar­di­ana des­co­nei­xia si a l’inte­rior dels pol­vo­rins hi havia muni­ci­ons o era una mena de pre­venció dels mili­tars per ate­mo­rir la població. Anys més tard, va que­dar aban­do­nat tot el con­junt.

Aques­tes cons­truc­ci­ons s’aixe­ca­ren per pri­mera vegada l’any 1770, per tal de emma­gat­ze­mar explo­sius en un lloc allu­nyat de les zones urba­nes. Abans havien pas­sat alguns epi­so­dis dolo­ro­sos, amb ferits, d’incen­dis al mig de Girona, que pro­vo­ca­ren l’explosió de pólvora que es guar­dava per fer ender­rocs.

Pedres de Girona asse­nyala que durant la guerra del Francès varen ser uti­lit­zats com a “hos­pi­tal de sar­no­sos” per evi­tar con­ta­gis. L’any 1924 es recons­truïren els edi­fi­cis, mal­me­sos pel temps i les guer­res.

Actu­al­ment els Pol­vo­rins pre­sen­ten un estat decrèpit, aban­do­nat. No obs­tant, els vol­tants estan força cui­dats. Ele­vats en un punt ele­vat al començament de les Gavar­res, es dei­xen veure fàcil­ment des de molts indrets. Men­tres­tant la ciu­tat ha anat crei­xent cap allà. Aquells edi­fi­cis eren sòlids i ben cons­truïts. Amb el pas del temps, no s’ha tro­bat la manera de recons­truir-los o ender­ro­car-los. Ja seria hora de pren­dre una decisió sobre un lloc tan estratègic i històrica­ment impor­tant com aquest.