Rebaixes

Orwell. L’eurodiputada irlandesa Clare Daly el citava clamant: “Si la llibertat significa en el fons alguna cosa, és el dret d’explicar a la gent allò que no volen sentir.” I hi afegia també en català: “Està molt clar que hi ha gent aquí que no vol sentir parlar sobre Catalunya.” Daly és la ponent de l’informe sobre la situació de drets fonamentals a la UE que denunciava “l’empresonament de parlamentaris, alguns amb sentències superiors a 10 anys, per haver permès que tingués lloc un plebiscit democràtic”. López Aguilar, l’exministre, ara eurodiputat del PSOE, que presideix la comissió de llibertats civils, va suprimir aquesta referència a petició del PP i Cs abans de la seva votació al ple. I això que l’informe no esmenta directament cap nom dels estats que trepitgen drets fonamentals, no fos cas. Hongria i Polònia sí que reben reclamacions continuades sobre la situació dels drets; Espanya té una bona xarxa d’alts funcionaris i contrapesos a les famílies polítiques per estrafer el relat. Una eurocambra que té tres exiliats catalans i la dona d’un exconseller empresonat, la repressió que ells volen denunciar i la resta miren de negar. Posats a fer, en aquests dies de rebaixes negres, l’eurocambra també ha refusat incloure el dret d’autodeterminació. I encara més, això des del Consell d’Europa, lamenten que s’exclogui catalans, bascos i gallecs del Conveni de Minories Nacionals. Deu ser la dimensió orwelliana europea, o potser és que, com diu Baruch Spinoza, “una idea que exclou l’existència del nostre cos no pot donar-se en la nostra ment”. No patiu, el jutge Marchena ho resoldrà aquesta setmana, abans no s’europeïtzi el Codi Penal espanyol pel que fa a la sedició.