Tira milles, Ximo Puig

Per què deu ser que l’unionisme i l’unionisme emmascarat aplaudeixen amb les orelles Ximo Puig, que ha vingut esverat amb el xuclador, la macrocefàlia, el dúmping fiscal i l’independentisme madrileny? El president valencià mareja la perdiu per encàrrec de la mare pàtria i parla (alça Manela!) d’una Commonwealth mediterrània, que és el que sempre han estat i n’hem dit Països Catalans. Mentrestant al quarter general diuen que els presos s’hauran d’esperar un Nadal més, que no és convenient que surtin abans de les eleccions [sic], que això escoraria el PSC i revitalitzaria la fatxenderia cap a Cs, PP i Vox. Que no ens enganyin amb falsos fronts de col·laboració. Que tiri milles cap on ha vingut, en Ximo Puig. És un Flautista d’Hamelín més, una operació més de l’unionisme emmascarat. Prou encanteris. El que ens explica ara Ximo Puig és la batalla política espanyola entre el PSOE i el PP. Per què ens hem de prendre partit? Hem d’ignorar Madrid i les seves cuites. Ja s’ho faran. Dos jugaven i el tercer va perdre, diria l’àvia Neus. Ja prou que ens passa factura anar de bracet amb Bildu i el PNB, en lloc de posar en constant evidència la discriminació amb el País Basc; com perquè ara posem proa a Madrid i com disposa de la seva autonomia fiscal. Si Madrid es permet el que es permet amb els impostos dels rics és perquè algú n’hi transfereix cabassats per una altra banda. Quan no és el PP és el PSOE. Què ens expliquen a nosaltres?