Arendt i els petits ‘trumps’

Trump es vantava de tenir la gent més lleial, fins al punt que “podria matar algú al mig de la Cinquena Avinguda i no perdria votants” (primàries 2016). La resta, ja la coneixem: presidència, supremacisme, nens de frontera engabiats, ales a l’extrema dreta misògina i racista, augment de la violència i noves eleccions que perd amb 72 milions de sufragis, que aviat és dit. I ens preguntem: d’on surt el seguidisme complaent i acrític envers un personatge que menysprea la massa que l’aclama? I això val tant per Trump com per Hitler, com per qualsevol altre que se situï més enllà del bé i del mal en nom del poble. Ens respon la filòsofa Hannah Arendt, l’aniversari de la mort de la qual es commemora aquests dies –4 de desembre de 1975. Allò que crea aquesta mena d’adeptes, ve a dir, no és la interpretació d’uns fets, siguin reals o siguin alternatius/inventats, sinó el sentiment de pertinença a un grup enfrontat a un altre que es té per enemic i culpable de les pròpies desgràcies. Per a l’autora d’Els orígens del totalitarisme i Eichmann a Jerusalem –entre altres obres cabdals–, la llibertat humana es connecta amb la pluralitat d’opinions i el respecte a la dissidència, les veritats úniques ofeguen el perillós acte de pensar i l’exacerbació de la càrrega emocional porta a estats d’ànim condicionats i captius d’interessos espuris. Recordem Arendt ara que els efectes de la crisi econòmica i social colpegen amb duresa la població més vulnerable. Per no repetir els crims del passat i barrar el pas als petits trumps que sempre disparen als pobres.