Un camí llarg i costerut

L’arri­bada de les vacu­nes ens havia de fer veure la llum al final del túnel i embri­a­gar-nos d’opti­misme després de gai­rebé un any de pandèmia. Però no, tot con­ti­nua fosc i con­fesso que, a vol­tes, insu­por­ta­ble . La vacu­nació va començar lenta, tot i que després es va recu­pe­rar el ritme pre­vist, però ara ens tro­bem amb alcal­des, regi­dors i mili­tars que cor­ren a acon­se­guir una dosi mal­grat que no sigui el seu torn. I Pfi­zer fa negoci. Deu ser l’indi­vi­du­a­lisme ver­sus la comu­ni­tat. En plena ter­cera onada de pandèmia i amb unes de les pit­jors xifres euro­pees, el minis­tre de Sani­tat deixa el càrrec per por­tar el PSC a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. No sé pas de quina manera la gestió l’avala per pre­si­dir una comu­ni­tat autònoma, deu ser el mateix aval que també se suposa a la con­se­lle­ria de Salut per anar de sis a les llis­tes d’ERC. No deu ser una qüestió de gestió. JxCat i ERC con­ti­nuen fent-se la cam­pa­nya impos­si­ble i mirant de reüll qui dels dos s’anota com a èxit el repar­ti­ment d’aju­des als ciu­ta­dans enmig de la pandèmia. Deu ser que miren més el par­tit que el ciu­tadà, que ara, a més, l’han cri­dat a les urnes en unes elec­ci­ons que el govern no va saber des­con­vo­car d’acord amb una situ­ació jurídica i política que ells matei­xos van aju­dar a crear i ara par­len d’ope­ració d’estat. El camí al 14-F serà llarg i cos­te­rut.