De reüll
Espectres
A vegades el passat torna sota formes fantasmagòri- ques. N’hem tingut alguns exemples aquests dies, en l’espai de només una setmana. L’ombra de Joan Carles I, l’heroi de la Transició, planant sobre el Congrés dels Diputats en l’acte de commemoració (!) del 40è aniversari del 23-F. El tan elogiat salvador de la democràcia espanyola convertit ara en un vulgar estafador d’Hisenda refugiat al Golf.
I la de Felipe González, president del govern durant els anys foscos de la guerra bruta dels GAL –aquell exèrcit de mercenaris sense general identificat, el misteriós senyor X–, les clavegueres de l’Estat, Intxaurrondo, els segrestos, les tortures, la calç viva. Uns temps que ara unes cintes d’àudio difoses per Público han rescatat de l’oblit.
I encara, José María Aznar, aquesta vegada en carn i ossos, confrontat al seu propi espectre en el programa de Jordi Évole, que el va entrevistar amb motiu dels 25 anys de la primera victòria del PP en les generals. Un quart de segle després, la mateixa prepotència, la mateixa fugida d’estudi sobre la corrupció rampant desfermada durant els seus dos mandats, l’11-M atribuït a ETA, el suport a la guerra de l’Iraq amb mentides per justificar la invasió... A tots ells, qui els demana comptes?