Què volen que sigui el Born

En una roda de premsa que no va durar ni cinc minuts, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, va anunciar dilluns la destitució de la directora del Born Centre de Cultura i Memòria, Montserrat Iniesta. “Disfuncions en el lideratge tant d’implementació del projecte cultural com de la gestió interna del mateix equipament” són els motius que ha esgrimit el consistori per justificar la decisió d’apartar aquesta antropòloga i museòloga que va ser nomenada el 2017 per concurs públic. Vuit anys després d’inaugurar-se, no s’entén que s’estigui desaprofitant l’immens potencial que té aquest espai. El Born és moltes coses alhora: un jaciment únic que encara amaga secrets, una arquitectura singular i un programa de continguts culturals ideal per entrelligar passat, present i futur. No té equivalent a la ciutat. El comportament erràtic de la ja exdirectora és conseqüència del rol indefinit i confús que l’Ajuntament ha adjudicat al Born, que neix de l’estranya incomoditat que sent per la seva significació. Menystenir els fets del 1714 és l’error de punt de partida. Que encapsular-los també ho seria. Els pròxims mesos es convocarà un nou concurs per trobar el relleu d’Iniesta, però la gran pregunta continuarà sense resposta: què volen que sigui el Born.