Ara fa un any que molts van veure com no els quedava més remei que quedar-se enclaustrats a casa. Setmanes tancats veient la vida des de la finestra o amb sort des del balcó. L’aire només entrava per aquests espais que comuniquen des de l’habitatge cap a l’exterior. Fa unes setmanes el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va encunyar l’expressió que calia “donar aire” als negocis que han patit les restriccions de les diverses onades de la pandèmia. I és que l’aire ho explica tot d’aquest any que portem de Covid. Per desgràcia, el virus s’ha emportat milers de conciutadans que han patit com mai en ofegar-se per l’efecte horroritzant del coronavirus als nostres pulmons si la Covid ens agafa de cap d’esquila. Altres s’han salvat gràcies als respiradors que els donaven l’aire que el seu sistema ja no podia captar de manera natural i mecànica com fem habitualment. Més enllà de la literalitat de l’aire, com Argimon també l’hem utilitzat sovint de manera més al·legòrica. Aire vol dir llibertat. Els que hem passat alguna quarantena hem respirat fondo el primer dia que hem tornat a posar els peus al carrer. Quan en la primera desescalada se’ns deixava anar a córrer en una franja horària, aprofitàvem també per omplir els nostres pulmons de l’aire net de les ciutats i viles sense vehicles. A Girona expliquen com allò que es temia per l’arriba del TAV a la ciutat, ara s’està produint amb major mesura, i és que sembla que alguns veïns de Barcelona o de l’àrea metropolitana volen sentir-se menys enclaustrats en una gran ciutat i respirar millor en una ciutat mitjana com la gironina.

Però Argimon parlava de donar aire als negocis. A qualsevol carrer de la ciutat veiem com moltes botigues s’han vist ofegades com mai, i algunes han abaixat la persiana per sempre i altres saben que aviat l’hauran d’abaixar si no torna amb celeritat el turisme a casa nostra. El fet que des d’ahir la mobilitat ja sigui d’àmbit català ha d’ajudar que restaurants i hotels comencin a treballar més els propers caps de setmana, inclosos els de Setmana Santa. Un sectors que necessiten aire i que no han disposat dels respiradors que altres estats europeus els han posat en forma d’ajuts. Les vacunes sí que de mica en mica han de donar aire i permetre recuperar bona part de les activitats prepandèmia. Les normes no ajuden a aclarir què podem fer i com podem fer-ho, però pensem a fer-ho amb cap, per continuar agafant aire en la nostra vida.