La sinceritat d’Ábalos

M’encanta, aquest, l’Ábalos. Perquè quan hi ha cap pos­si­bi­li­tat que alguna cosa camini cap a la nor­ma­li­tat, que un dia d’aquests hi hagi un govern d’Ara­gonès que aposti per la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve) i hi hagi cap pos­si­bi­li­tat de nego­ciar alguna cosa entre els governs català i espa­nyol, va i surt el minis­tre i secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE, José Luis Ábalos, i en dos minuts ens esva­eix tots els dub­tes. “Nosal­tres no estem pel referèndum; estem per l’entesa i el marc de diàleg, pri­o­rit­zant les neces­si­tats dels ciu­ta­dans, pro­cu­rant el benes­tar i el crei­xe­ment econòmic”, va dei­xar anar ahir en ser inter­ro­gat sobre pre­a­cord entre ERC i la CUP, que és aquest pre­a­cord que pre­veu la pos­si­bi­li­tat d’un nou referèndum a Cata­lu­nya. “Res de res”, diu Ábalos. Ni par­lar-ne? Sen­tint-lo, jo començaria a can­viar-li el nom, a la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve); pot­ser més que una taula seria una sobre­taula, una taula per fer-la petar, per fer tertúlies. O, si hi volen man­te­nir el nom, a la taula de diàleg pot­ser hi podrien afe­gir “de diàleg de sords”, no? En tot cas, minis­tre, s’agra­eix la sin­ce­ri­tat. No només per això de la taula, que ja ho sabíem, sinó pel con­cepte que, sen­tint les seves decla­ra­ci­ons, ja es veu que té dels inde­pen­den­tis­tes. Vati­cina el minis­tre i secre­tari d’orga­nit­zació del PSOE que el fet que el govern català pugui pri­o­rit­zar l’agenda sobi­ra­nista, “això inci­dirà de forma nega­tiva en la gestió dels ser­veis públics en un moment tan deli­cat com el que pas­sem”. Ai, Déu meu. Vaja, que les dues coses són incom­pa­ti­bles i que els inde­pen­den­tis­tes per defi­nició es veu que no poden ser ni eficaços, ni res­pon­sa­bles ni bons ges­tors dels ser­veis públics. “Si es pri­o­ritza el pro­jecte inde­pen­den­tista menys­te­nen la gestió”, diu Ábalos. Ai, cor­dons! (per no dir una altra cosa). No es pot ser inde­pen­den­tista i bon ges­tor? I uni­o­nista i bon ges­tor, en canvi, sí, minis­tre? Té una gran con­fiança, aquest Ábalos, en els cata­lans. No se n’amaga. “N’espero bas­tant poc”, del govern de la Gene­ra­li­tat que surti de les nego­ci­a­ci­ons, va dir. Sin­cer. Val més que no sàpiga –malau­ra­da­ment– que n’espe­rem alguns, del govern soci­a­lista.